Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMA 4. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMA 4. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de maig del 2017

4.1.Introducció. L'accès als arxius

L’accés als arxius i els documents te que ser regulat per part de les organitzacions tant en les es refereix al accés físic als locals i equips com l’accés intel·lectual, al contingut dels arxius, en relació als membres de la pròpia organització com les persones alienes a aquesta.

La majoria dels sistemes d’arxius moderns, permeten assignar permisos (o drets d’accés) als arxius per determinats usuaris i grups d’usuaris. D’aquesta manera, es por restringir o permetre l’accés a un determinat usuari a un arxiu per la seva visualització de contingut, modificació i/o execució (en cas d’un arxiu executable).

Delimitar l’accés te com a finalitat la integritat dels documents i evitar les fugues d’informació. En molts cassos es custodien dades personals, com implicacions legals, o informació comercial o tècnica (de patentes per exemple) de importància estratègica i econòmica vital per les empreses.

Un control adequat repercutirà a més a més en una millor operativitat del sistema, evitant retards en la tramitació, pèrdues de documents, duplicats innecessaris i mantenint un flux informatiu eficient.


El dret d’accés dels ciutadans a la documentació oficial apareix recollit, per primer cop en Dret positiu, en una Reial Ordenança Sueca, relativa a la llibertat de premsa, en 1766. En aquests moments l’accés als arxius de la administració pública es veu  com un dret inalienable dels ciutadans que garanteix la transparència de la gestió de les administracions i la legalitat dels seus actes.

Aquest dret està regulat, a la Web de Archiveros Españoles de la Función Pública (AEFP) surt el conjunt de lleis, normatives i altres disposicions que ho regulen.

4.2. L'accés físic dels arxius

L’accés físic significa poder veure, tocar i modificar un arxiu o document.  En entorns automatitzats com tradicionals, es fonamental establir una política d’accés als locals, als dipòsits, on es guarden i conserven els documents, portant un registre que  controli a les persones que entren i surten. També te que controlar-se l’accés a oficines i equips.

Els documents d’ús dipositats en les oficines (arxius de gestió), que generalment es guarden en arxivadors i armaris tenen que romandre sota la custodia d’un responsable que els tancarà amb clau.
La clau per la seguretat es assumir que l’accés no autoritzat pot passar.  

L’article 107 del RD 1720/2007 estableix que:
Els dispositius de emmagatzemament dels documents que continguin dades de caràcter personal deuran disposar de mecanismes que obstaculitzin la seva obertura.Quant les característiques físiques d’aquells no permetin adoptar aquesta mesura, el responsable del fitxer o tractament adoptarà mesures que impedeixin l’accés de persones no autoritzades.
Es a dir, que tots els arxivadors, carpetes, documents, etc, que continguin dades personals deuran se emmagatzemats en armaris (o altre mobiliari) que disposi de pany i deuran estar tancats quan no sigui necessari accedir a ells.

Quan els armaris no disposin de pany, es podran emmagatzemar suports amb  dades personals sempre que s’adoptin mesures que impedeixin l’accés als suports per part de persones no autoritzades.

Els armaris, calaixeres i més dispositius que s’utilitzen per emmagatzemar els suports deuran estar descrits en el document de seguretat així com la relació de personal que te accés als mateixos.


Cada persona te que cuidar el seu propi equip, el seu ordinador i material i s’han d’aplicar barreres físiques i procediments de control front a amenaces físiques de hardware. Es convenient guardar al final de la jornada cada document al seu lloc (en l’arxiu manual i en el electrònic); no deixar papers a la vista. Hi ha que tancar correctament els ordinadors, pas a pas (per salvar les modificacions, comprovar l’extensió i ubicació), no deixar-los oberts; no deixar contrasenyes i deshabilitar l’opció “Recordar contrasenya” per evitar que algú pugui entrar a l’escriptori i el correu personal.


Avaluar i controlar permanentment la seguretat física del sistema es la base per començar a integrar la seguretat com a funció primordial del mateix. Tenir controlat l’ambient i accés físic permeten disminuir sinistres i tenir els medis per lluitar contra accidents i amenaces.

4.3. L'accés a la informació

El accés a la informació es refereix al conjunt de tècniques per buscar, categoritzar, modificar i accedir a la informació que es troba en un sistema: bases de dades, biblioteques, arxius, Internet... Es un termini estretament relacionat amb la informàtica, la bibliotecologia i la arxivística, disciplines que estudien el processat automàtic, classificat i custodiat de la informació respectivament. Així mateix, l’accés a la informació involucra a molts altres temes, com els drets d’autor, el codi obert, la privacitat i la seguretat.

L’accés a la informació s’aplica a la informació que ja ha sigut processada per l’enteniment humà o per algun tipus de sistema de processat automàtic, per lo tant l'objectiu no es tant trobat la manera més eficient de classificar-la i arxivar-la, com si ho es trobar la millor manera d’obtenir de manera inequívoca la informació desitjada utilitzant el menor nombre de recursos.

En ocasions,  l’accés a la informació no es possible degut a les reticències d’alguns estats a publicar dades classificades com sensibles per a la seguretat o que no serien ben rebudes per la opinió pública. En altres ocasions, el ciutadà troba que no pot accedir a la informació personal que està sent utilitzada sense el seu consentiment. El dret a accés a la informació es refereix al dret de tota persona a conèixer els assumptes públics i a accedir a les seves dades personals que es troben en possessió de l’administració pública o de tercers amb l’objectiu d’oposar-se a ells, per el que s’habilita el habeas data.

Els usuaris externs son les persones alienes a la organització i la majoria de seves consultes aniran dirigides en la seva majoria la documentació històrica, per a la realització d’estudis i treballs. Tindran restringida la major part del fons amb documents actius.

En cas de autoritzacions de consultes de fons actius o sotmesos a reserva o restricció, aquestes tenen que venir recolzades per un superior responsable y per escrit.

La realització de préstecs temporals, a tot tipus d’usuaris, inclosos els interns, ha de regular-se i controlar-se adequadament. Existeixen formularis de sol·licitud de préstecs en els que s’indiquen que documents es sol·liciten, qui es fa responsable d’ells durant el préstecs i quan han de ser tornats. D’aquesta manera s’evita la pèrdua i la dispersió de la informació. Tenint en compte que cada document d’arxiu es únic i la seva pèrdua irreparable.

Tant els préstecs com les consultes directes d’informació tenen que registrar-se, per controlar  els documents i per saber qui sol·licita l’accés y perquè.

Si el que es presta o envia es un document electrònic hi haurà que extremar les precaucions, com impedir la còpia altres suports, si es tracta d’un arxiu fotogràfic que  tingui baixa resolució, etc.

Els usuaris interns son el membres de la pròpia organització. Les seves necessitats informatives van lligades a les seves funcions i el seu nivell per a la realització de la seva comesa.

En els sistemes electrònics el control d’accés o nivells de protecció comença en el mateix sistema operatiu, que controla a través d’una taula els usuaris  registrats i el tipus d’accés que tenen. L’accés als documents pot ser només de lectura, escriptura, de codificació o execució. Quan un usuari obre un document el sistema comprova el tipus d’accés i que pot fer. Les tasques d’assignació i control de nivells les realitza l’administrador del sistema.

Succeeix també que quan es treballa a la xarxa i es comparteixen dades i varis usuaris necessiten poden accedir i treballar amb el mateix document, el sistema utilitza una tècnica de bloqueig/desbloqueig per regular el seu ús, i avisa amb missatges del tipus “aquest document està sent utilitzat per altre usuari”, i tindrem que esperar a que el tanqui per poder utilitzar-lo.

Els documents que s’utilitzen per al treball diari, els arxius de l’entitat, es guarden en el disc en seccions distintes, amb un nivell de seguretat diferent, perquè el seu objectiu es diferent. Aquestes seccions s’anomenen volums i poden ser.
  • Volum públic, on s’emmagatzema les dades que poden ser consultades i llegides per tots els usuaris del sistema. No es pot modificar. Aquí es trobaran els manuals de procediment.
  • Volum compartit, amb arxius per ser utilitzats per tots, segons el nivell d’accés.
  • Volum privat, amb informació personal a la que només pot accedir el usuari amb la clau.

Cada usuari del sistema, posseeix la seva contrasenya o clau d’accés, que permet accedir a tota o a una part de la informació i al seu espai privat.Cada contrasenya te associat una sèrie d’atributs, que van des de la simple consulta del document, fins la seva reproducció, modificació, validació, signatura de documents. L’atribut es un dret d’accés i les restriccions van lligades a un nivell en una organització i vinculats a una contrasenya en el sistema informàtic.

La contrasenya es con codi alfanumèric que es te que canviar amb freqüència per no ser descobertes. Es recomana que continguin més de 5 caràcters, combinant números i lletres i que no es correspongui amb  dates, nombres propis, matrícules...


Qualsevol  modificació en el nivell d’accés, de forma temporal o permanent, te que ser sol·licitada i autoritzada per l’administrador del sistema, de manera oficial i deixant constància de l’acte.

4.4. Mesures de conservació e integritat de la informació electrònica

En un entorn automatitzat la conservació de la informació te que ser dirigida en dos sentits, per una part en la conservació dels suports que la contenen i per l’altre el manteniment de la mateixa informació.

La preservació digital es el conjunt de mètodes i tècniques destinades a garantir que la informació digital emmagatzemada, sigui qui sigui el format, programa, màquina o sistema que es va utilitzar per la seva creació, pugui romandre i seguir utilitzant-se en el futur a pesar dels ràpids canvis tecnològics o altres causes que puguin alterar la informació que continguin. Amb l’explosió de les tecnologies de la informació cada cop existeixen més documents nascuts digitals i digitalitzacions de documents que han de ser preservats mantenint la seva integritat, autenticitat, fiabilitat, llegibilitat i funcionalitats.

Un dels majors problemes que presenten els documents electrònics a l’hora de la seva conservació es el suport, perquè,
  • Les condicions ambientals que necessita son més estrictes que la de paper o microfilm (16/20ºC i 35/45 HR% per memòries òptiques; 10/18ºC i 40/50 HR% per a suports magnètics); 
  • Duració del suport es infinitament menor que la de paper
  • Per la obsolescència dels equips. 

La ràpida evolució de la tecnologia de la informació fa que aquests suports canviïn amb gran velocitat y freqüència i que lo nou sigui vells de seguida. Els equips canvien la seva tecnologia i resulta impossible accedir als documents. Una bona estratègia de conservació te que realitzar les migracions oportunes als nous programes, crear programes de emulació o conservar la tecnologia que va produir els documents.

Per el manteniment de la informació serà necessari realitzar periòdicament copies de seguretat (backup) dels arxius que es van generant, o be fer-lo al final de les sessions en les que s’hagi manejat un volum important de dades i treball. Se evitaran així pèrdues irreparables de documents, temps i treball empleat. Pot fer-se sobre tot el sistema o una part, sobre el disc dur complert o sobre una sèrie de dades.

Aquestes còpies s’emmagatzema en el servidor, però per augmentar la seguretat pot realitzar-se altre en memòries externes que tindran que guardar-se en correctes condicions ambientals, sota clau i sota custodia d’un responsable.

Es pot crear arxius de referència, que son la transposició dels documents electrònics a microfilm per la seva conservació segura o la seva fixació en forma de imatge digital.

Al guardar un document amb que em estat treballant s’ha de fer en la mateixa extensió, mateix format, per evitar canvis en la seva estructura i pèrdues parcials de la informació. Això també succeeix quan es traspassa d’un suport a altre.

Els documents s’han de guardar adequadament, en l’arxiu i carpeta que lis correspongui, asegurant-se que se li adjudiquen els identificadors corresponents que permetin reconèixer-los. Si es treballa amb documents penjats a la xarxa s’ha de assignar identificadors permanents que confirmin la seva disponibilitat.

dimecres, 24 de maig del 2017

4.5. Normes vigents en materia de protecció de dades


El moviment de tants tipus de dades, personal, comercial, tecnològic, etc., a la xarxa sense tenir el control o saber qui ho controla, a més de no conèixer perquè els utilitza a fet necessari desenvolupar normes i lleis que evités el seu ús fraudulent.

Amb l'augment de les transaccions per internet es fan necessaris mecanismes veraços i fiables que les confirmen i verifiquin.

En primer lloc, per impedir el mal ús de dades recavades en el transcurs de l'activitat es va aprovar la Llei 5/1992, de 29 d'octubre, de Regulació del Tractament Autoritzat de les Dades de Caràcter Personal (LORTAD), aquest va donar lloc a tres reglaments:
  • Real Decret 428/1993, de 26 de març, de l'Estatut de l'Agencia de Protecció de Dades.
  • Real Decret 1332/1994, de 20 de juny, pel que es desenvolupa determinats aspectes de la Llei Orgànica 5/1992, de 29 d'octubre, de regulació del tractament automatitzat de les dades de caràcter personal.
  • Real Decret 994/1999, d'11 de juny, por el que s'aprova el Reglament de mesures de seguretat dels fitxers automatitzats que continguin dades de caràcter personal.
  • Real Decret 1720/2007, de 21 de desembre, por el que s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
  • Real Decret 3/2010, de 8 de gener, por el que es regula l'Esquema Nacional de Seguretat en el àmbit de l'Administració Electrònica.
L'aprovació de la Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 24 d'octubre, relativa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades va ser necessari la transposició al Decret espanyol a través de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), actualment vigent a l'ordenament jurídic.

L'ús generalitzat del correu electrònic també ha plantejat problemes de seguretat, algunes vegades per al seu ús abusiu (spam), altres per l'enviament de correus massius o de comunicacions poc segures que en molts casos donen lloc a cessions de dades.


La Llei 34/2002, 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic s'encarrega de regular les comunicacions comercials per via electrònica, regulen aspectes com la informació demanades en ofertes promocional i concursos, o prohibint l'envio de publicitat no sol·licitada i el dret de revocar els consentiments donats anteriorment.

El Real Decret 1671/2009, del 6 de novembre, per al que és desenvolupa parcialment la Llei 11/2007, del 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, es un altre regulador en temes informatics.

La LOPD determina que hi han 3 nivells de seguretat, segons el seu contingut:
  1. El nivell Alt, quan conte dades d'ideologies, afiliació sindical, religió, origen racial, salut, vida sexual, de violència de gènere i tot allò que no hi entri al nivell baix.
  2. El nivell Mitjà, infraccions administratives o penals, els que hi són a l'article 29 de la LOPD, tributàries, entitats financeres, de la Seguretat Social, mútues de treball.
  3. El nivell baix, fitxers amb dades de caràcter personal, dades d'ideologia, racial, afiliació, religió, sempre que siguin per una transferència dinerària on els afectats hi siguin membres, de salut quan només siguin del grau de discapacitat o declaració d'invalidesa per deures públics.
Si no es compleixen les normes de la LOPD, descrites abans, hi haurà sancions (multes). Estan detallades a la imatge que hi és a sota.

No podem terminar sense mencionar els mecanismes electrònics de firma, amb implantació encara escassa però important amb el creixement de la societat de la informació, la firma electrònica i el DNI electrònic regulats en la Llei 59/2003, de 19 de desembre, de Firma Electrònica.


Firma electrònica, és un conjunt de dades electròniques que acompanyen o que està associat a un document electrònic i la seva funció és identificar al firmant de manera inequívoca i assegurar la integritat del document firmat. Si necessites ampliar la informació, tens un enllaç a "Firma" i clica Aquí per un altre.

Amb la velocitat que porta la digitalització, han sortit d'altres firmes, encara s'estan refermant, però funcionen molt bé.
  1. Existeix el Certificat Electrònic, el fa un organisme públic autoritzat com FNMT (Fabrica Nacional de Moneda i Timbre), es fa servir per temes d'hisenda com l'iva trimestral o la declaració de renda.
  2. La Firma Digital autentifica que no ha sigut alterat el document.
  3. La Firma Biomètrica encara està en procés d'implantació, però es pot utilitzar als jutjats.
  4. El DNI electrònic, aquest identifica a la persona, és com la firma electrònica i com certificat d'integritat del document. L'únic inconvenient és que has de tenir un lector especial connectat. S'estan ampliant formes de lectura, per no haver d'utilitzar un aparell específic. Aquest només es pot aconseguir a través de la Policia Nacional.
Cookies informatiques
Cookies (galeta), són petits arxius usats per les webs per emmagatzemar informació en el teu navegador (per un accés més ràpid a la web o consultar l'activitat prèvia de l'usuari) Com quan introdueixes el nom d'usuari i la contrasenya a la web, s'emmagatzemen a la cookie de la web i la pròxima vegada que hi tornis no hauràs de tornar a posar-les, perquè quan comences a posar-les et sortiran soles.

                      

4.6. Salvaguarda dels drets d'autor

A les empreses com a la resta d'institucions públiques, s'han de tenir en compte la privacitat i els drets d'autor. No estan protegits tots els documents, però si una immensa majoria i hem de ser conscients.

Els documents i arxius que es generen o reben a les institucions i empreses poden estar subjectes a drets d'autor. Aquests estan recollits en el Real Decret Legislatiu 1/1996, del 12 d'abril, on és aprovat la llei de propietat intel·lectual i la Llei 23/2006, del 7 de juliol.

Autor és "La persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica". Aquesta Llei protegeix les creacions literàries, artístiques i també les científiques, però tot això també estan inclosos projectes, plànols, dissenys d'obres arquitectòniques i d'enginyeria, gràfics, mapes i programes d'ordinador. A més s'estableix una protecció especial sobre la base de dades.

Aquestes proteccions tenen una durada determinada, per norma general és tota la vida de l'autor a més de 70 anys després de la declaració de la seva mort.

Els drets sobre l'obra són morals (divulgació) i patrimonials (explotació) per l'efecte econòmic que produeixen.

El Copyright apareix duran el segle XVIII, però es pot considerar que el primer autor a reclamar els drets d'autor al món occidental va ser Antonio de Nebrija, creador de la Gramàtica Castellana i impulsor de la impremta a la Universitat de Salamanca a finals del segle XV. Més tard a l'Anglaterra del segle XVIII els llibreters demanaven controlar a perpetuïtat la còpia dels llibres que havien adquirit dels autors, i que només ells poguessin copiar-los. La Reina Ana amb el parlament anglès van aprovar la primera norma sobre el copyright de la història, on es donaven una validesa d'anys als autors de les obres.

A Franca el 1777, Pierre-Agustin de Beaumarchais funda la primera organització per promoure el reconeixement dels drets d'autor, però fins a la finalització de la Revolució francesa no s'aprova la primera llei "Loi du droit s'auteur" (llei del dret d'autor) el 1791.


La definició del Copyright és el dret exclusiu d'un autor o editor per explotar una obra literària, científica o artística durant cert temps.

El Copyleft (sense dret de còpia o sense drets d'autor) consisteix en l'exercici del dret d'autor amb l'objectiu de permetre la lliure distribució de còpies i versions modificades d'una obra o treball, exigint que els mateixos drets s'apliquin a la modificació.
Aquest sorgeix a les comunitats de software lliure com un joc de paraules en relació al Copyright, amb un altre sentit (Deixar copiar). La llicència lliure és Copyleft quan, a més d'atorgar permisos d'ús, copia, modificació i redistribució de l'obra protegida, conte una clàusula que disposa d'una llicència similar o compatible a les còpies i obres derivades.

Es pretén oferir a l'autor la possibilitat d'alliberar una obra, escollint una llicència lliure que permetrà la seva utilització, copia, modificació i redistribució, al mateix temps es garanteix que es preservin aquestes llibertats a qualsevol receptor d'una còpia, o versió derivada.

Richard Stallman en 1984 va ser el precursor del copileft quan fa la seva llicència de drets d'autor (la llicencia Publica General de GNU) per impedir judicialment que es puguin apropiar en un futur de part d'ell als drets d'autor. Però la primera llicència reconeguda com a Copyleft, serà posterior, amb noves llicències inspirades en aquesta primera, gràcies a la difusió del software lliure. El terme Copyleft és recollit per primer cop l'any 2006 a una sentència judicial.

Creative Commons (CC " Comunes Creativos") es destaca per estar al capdavant del moviment Copyleft, que té com a objectiu donar suport a construir un domini públic més ric proporcionant una alternativa a "tots els drets reservats" del copyright.

El Creative Commons és una organització amb seu central a California. Aquesta permet usar i compartir tant la creativitat com el coneixement amb instruments jurídics de caràcter gratuït. Aquestes ofereixen a l'autor d'una obra atorgar permisos públics en general, de forma simple i estandarditzada. Això permet a l'autor canviar fàcilment els terminis i condicions de dret d'autor, des de "tots els drets reservats" a "alguns drets reservats".

Aquestes llicències no reemplacen als drets d'autor, sinó que els dona suport per permetre modificar els terminis i condicions de llicència de la seva obra de manera senzilla.

El 2008, hi havia una estimació de Creative Commons de 130 milions; a finals del 2015 hi havia més de 1.100 milions de llicències a tot el món.

diumenge, 21 de maig del 2017

4.7. Emmagatzematge en el núvol o cloud

S'ha acabat el fet de tenir un lloc específic a l'empresa per guardar la gran quantitat d'arxivadors amb documents importants. L'últim en gestió de documents és treballar al nuvol, una forma de guardar arxius en internet que ens garanteix comoditat i seguretat.

Els avantatges que ens proporciona aquest sistema de gestió són moltes, i és que no només proporciona una capacitat d'emmagatzematge molt gran per pocs diners, a més ens permet accedir-hi als documents de forma fàcil amb una cerca simple i recuperar arxius perduts de forma senzilla.

Ens permet emmagatzemar qualsevol tipus de document i només necessitarem un dispositiu amb accés a internet per arribar als documents. El seu funcionament és senzill. Es disposa d'una unitat d'emmagatzematge privada, associada a una conta a la plataforma, que les podem organitzar en carpeta per pujar i ordenar aquells documents que vols emmagatzemar. Només has de registrar-te i vincular la teva unitat d'emmagatzematge a un e-mail. 

En aquesta forma d'arxivar pots donar accés a altres treballadors o company de feina a un arxiu concret o un conjunt d'ell a través d'un e-mail que enllaça a la carpeta o es concedeix permís de visualització. Això no només el converteix en un sistema de gestió còmode, a més en permet crear un sistema de gestió documental dins l'empresa.

El seu avantatge empresarials:
  • Ens permet emmagatzemar tota la documentació sense ocupar espai físic.
  • Disminueix el risc de pèrdua de documents i redueix el temps de cerca a l'arxiu.
  • Elimina la necessitat de contractat a un gestor de documents (a les grans empreses)
  • Permet l'accés a tots els treballadors mitjançant sistemes de seguretat com contrasenyes o e-mails corporatius.
  • Estalvia temps i l'esforç a l'hora d'ordenar els arxius i facilita la seva cerca i posterior emmagatzematge.

Utilitzar un gestor de documents al nuvol ens proporcionen, no només avantatges administratives, a més redueix els recursos utilitzats i el risc de deteriorament o pèrdua de documents importants.

Aquesta eina ens fa veure com la tecnologia pot ajudar-nos en la gestió empresarial, i com pot convertir tasca complicades (com la d'ordenar documents) en més simples i accessibles a tots els membres de l'empresa.

L'ús de la tecnologia per facilitar les labors empresarials del dia a dia és una decisió que prenen cada vegada més empreses, i s'imposen als mètodes de gestió tradicionals, gràcies a la reducció dels costos i la seguretat que transmet.


El que hem après del tema 4

En aquest tema el que més hem tractat són les lleis que regulen el bon funcionament de les dades, que tothom té dret a la seva privacitat, per això es van crear les normes necessàries.



S'ha de limitar l'accés als documents per complir amb la llei de tractament de dades. Els sistemes d'arxius moderns permeten assignar permisos de visualització, modificació i/o d'execució (si són informàtics). No vols que ningú pugui accedir, de forma gratuïta, a patents o informacions delicades dels nous projectes; si passes, podria ser que la competència s'avancés. Amb la Llei de Protecció de Dades, podries tenir pèrdues d'informació, a més, d'una multa per no complir la Llei.
Els empleats de la mateixa empresa, també hi han de complir les normes i tindran restriccions a la documentació.

La documentació que hi sigui a les oficines (arxiu actiu/gestió) han de romandre sota custòdia d'un empleat responsable que tindrà la clau.

Si és documentació digitalitzada, només tindrà accés aquell que tingui el codi de seguretat.


La pèrdua de documents pot perjudicar molt a l'empresa, ja que són documents únics, a no ser que hi tinguis una còpia digitalitzada. Els documents digitals que s'utilitzen diàriament s'han de guarda en el lloc específic del disc. A cada secció hi haurà unes mesures de seguretat diferents, les publiques, compartides i privades (semblants als arxius físics).



Per protegir la documentació es tenen fer Backups (còpies de seguretat) dels arxius, i si tens un servidor, guardar la informació abans de tancar l'oficina.

Complir amb totes les lleis existents per evitar l'ús fraudulent de la documentació.

Existeix la Firma Electrònica, i aquesta és una eina molt útil a les empreses per temes de documentació amb les administracions públiques.


Si vas a utilitzar una informació d'algú, has de tenir compte, perquè pot tenir drets d'autor. Com hi ha gent que està en contra dels drets d'autor, també apareix el Copyleft que és totalment públic (només has de mencionar de qui és), i els Creative Commons que donen dret d'ús i segons el símbol és més lliure o menys. Aquests últims apareixen realment amb temes de les noves tecnologies, i es pot dir que encara són joves, amb comparació al Copyright.

I per últim que actualment les empreses s'estan passen a l'arxiu informàtic, que és més ràpid, eficaç i algunes rutines les fa el mateix programa mentre treballes. Es comença a utilitzar el núvol en joc d'un servidor, perquè de moment sembla que és més segur i eficaç, amb l'al·licient de poder accedir-hi des de qualsevol part del planeta.



dimecres, 17 de maig del 2017

Bibliografia

Per fer aquest blog hem visitat les següents pàgines webs:

https://youtu.be/b7BujTrsfLw

https://youtu.be/L1Cx9pD_7Ns


https://youtu.be/B5AN_MmndlQ

https://youtu.be/k0RkOpjT1QM
















https://es.wikipedia.org/wiki/ISO/IEC_15489

https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_%C3%A1rea_local

https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_Org%C3%A1nica_de_Protecci%C3%B3n_de_Datos_de_Car%C3%A1cter_Personal_(Espa%C3%B1a)


https://es.wikipedia.org/wiki/Gesti%C3%B3n_documental





Llibres

- SALLY N'DIAYE. Documentació del curs Operacions Auxiliars de Serveis Administratius Generlas, del 2016.

- Certificados de Profesionalidad, Módulo Formativo MF0978_2 Gestion de Archivos. Editorial Icb.

-NATALIA DE LA PEÑA CALVO. Gestión de Archivos, Manual Módulo Formativo MF0978_2. Editorial Cep.