Es indubtable que les empreses de avui dia i organitzacions
de qualsevol indole sectorial estan oferien documents en format electrònic tant
a clients com en les seves comunicacions internes. Els nous canals de sortida,
com son els dispositius mòbils i els enviaments electrònics postals,
requereixen d’un emmagatzemament en sistemes d’arxiu intel·ligent precisament
per que siguin enviats o actualitzats en el format adequat en cada moment
Avui la informació constitueix un bé econòmic, forma
part dels actius de la empresa. Perquè la gestió sigui correcta les
organitzacions tenen que implantar sistemes de gestió d’arxius que
corresponguin a les necessitats i determinin els documents que necessiten, com
son, on estan, i quan de temps els mantindrà.
En la actualitat conviuen sistemes manuals amb sistemes
d’arxiu electrònic que agilitzen enormement les tasques i processos documentals
i el temps de resposta. Sistemes capaços
de gestionar documents encara en paper i documents electrònics, els digitals i
els nascuts digitalment.
Els elements de composició d’un arxiu inicialment s’encripten
per posteriorment traduir-se a un format llegible a través del reconeixement
òptic de caràcters (OCR).
Es un procés complicat i a vegades es pot perdre informació important.
Per un òptim arxivat
molt millor seria poder crear els documents digitals des de el principi, a fi
de convertir-se en documents que puguin oferir molt més que una impressió. La
capacitat multicanal garanteix un major realisme del nou entorn on els mètodes d’entrada
han augmentat considerablement en els
últims anys. Encara es perd importants dades estructurals en el
camí de sortida independentment del
canal.
Avui els documents han assumit el rol de “recipients d’informació”
que permeten als usuaris realitzar diferents accions que van molt mes enllà de
la seva generació i enviament: Podem realitzar processos de recerca de dades,
transaccions o disposicions d’arxiu històric i codis de control per optimitzar
el cost dels mailings sense pèrdua de qualitat.
Un sistema d’arxiu electrònic utilitza la informàtica
per portar a terme les tasques i processos documentals, es “un sistema
d’informació que ha sigut desenvolupat per emmagatzemar i recuperar documents,
i organitzat per controlar funcions específiques de producció i emmagatzemament
de documents i l’accés als mateixos, amb la fi de salvaguardar la seva
autenticitat i fiabilitat”.
La diferència amb la resta deriva del fet que la seva
creació, manipulació, transmissió i lectura es realitza mitjançant una eina informàtica
apropiada, ja sigui de tipus físic (ordinadors, perifèrics i xarxes) o lògic
(sistemes operatius, aplicacions, protocols de comunicació).
Això te la avantatja de facilitat la separació del
contingut del document del medi en el que es va
registrar originalment amb la fi de facilitat la seva difusió i accés.
A canvi es presenta l’inconvenient de que en el procés
de separació i regrabació es pot manipulat amb molta facilitat, aixecant
sospites sobre la autenticitat i la fiabilitat de la còpia. Si a això sumen la
ràpida obsolescència dels instruments de hardware i de software que han
intervingut en la seva producció, i la curta esperança de vida dels suports
magnètics i òptics, exigeixen realitzar periòdiques migracions dels
documents a nous medis i suports que garanteixin la seva llegibilitat.
La fi es identificar els elements dels documents
electrònics que son necessaris per mantenir la seva autenticitat al llarg del
temps i fixar els controls que es deuen realitzar per comprovar no només la
integritat física i lògica dels documents, sinó també la seva qualitat quan s’emmagatzema
i transfereixen a diversos dipòsits.
Podem trobar tres graus d’implantació electrònica, des de la més simple en la que s’opera amb eines ofimàtiques, passant pels
sistemes de gestors de documents que treballen en entorns d’Intranet, extranet, fins la major
complexitat que es l’entorn de treball en Internet.
Ofimàtica: Es el conjunt de mètodes, aplicacions i
eines informàtiques que s’utilitzen en labors de oficina amb la fi de
perfeccionar, optimitzar, millorar el treball i operacions relacionades. La
paraula ofimàtica es un acrònim composat de la següent manera: ofi (oficina) y
màtica (informàtica).
Gestors de Documents: Es el conjunt de normes tècniques i pràctiques utilitzades per administrar el flux
de documents de tot tipus en una organització, permetre la recuperació d’informació
des de ells, determinar el temps que els documents tenen que guardar-se,
eliminar els que ja no serveixen i assegurar la conservació indefinida dels
documents més valuosos, aplicant principis de racionalització i economia.
Al implementar un sistema d’arxiu electrònic serà
necessari contemplar i conjugar dos aspectes; per un costat les tasques
archivístiques i per l’altre el sistema informàtic. Per una correcta
configuració i un major aprofitament d’aquests sistemes es necessari la
col·laboració de professionals arxivers e informàtics.
Els elements necessaris de l’equip informàtic, està format
per un component físic i altre lògic:
Elements de hardware
El hardware es el conjunt d’elements físics que composen
l’ordinador, tots els dispositius interns tangibles, disc dur, placa mare,
microprocessador, circuits, cables, etc, y els components perifèrics (escàners,
impressores). Es distingeix entre bàsic (dispositius necessaris per posar en
marxa l’ordinador) i complementari (realitzen certes funcions específiques).
Formen part del hardware:
La
Unitat Central de Processament (CPU): Es l’encarregada de rebre les dades des del perifèric
d’entrada, processar-los i enviar els resultats als elements de sortida.
La
Memòria: Es el dispositiu on s’emmagatzemen les dades i les instruccions dels diferents programes
que s’executaran.
RAM: Random Access Memory
(Memòria d’accés Aleatori). Es una memòria volàtil, les dades només estan en
ella mentre l’ordinador està encès. En
moment que s’apaga, totes les dades es perden.
ROM: Read Only Memory
(Memòria només de lectura). Es utilitzada per emmagatzemar aplicacions y dades
permanents o rarament alterats. La informació generalment es col·locada en el
chip d’emmagazament quan es fabricat i el contingut no por ser alterat per un
programa de l’usuari. Per aquest motiu es una memòria només de lectura.
La ROM es constitueix en un chip que posseix un
software no programat per l’usuari. D’aquesta manera la ROM es hardware i
Software a la vegada (a això se li anomena firmware). Per lo tant, firmware, es
un hardware que conté un software ja determinat, associant així les dues
capacitats.
Els
Equips Perifèrics: Es la denominació genèrica per designar l’aparell,
dispositiu auxiliar o independent conectat a la CPU de l’ordinador. Es
consideren perifèrics a les unitats o dispositius de hardware a través dels quals
l’ordinador es comunica amb l’exterior, i també als sistemes que emmagatzemen o
arxiven la informació, servint de memòria auxiliar de la memòria principal. Son
els elements d’entrada i sortida de l’ordinador.
A la seva vegada es diferencien:
Els Perifèrics
d’entrada, dispositiu que introdueixen les dades en el ordinador. Els dispositius usuals son:
Teclat
Ratolí o Mouse
micròfon
Escàner
Lectors de codis de barra
Els
perifèrics de sortida dispositius que donen sortida a la informació processada. En aquest apartat s’inclouen:
La pantalla
La impressora
El fax
Els altaveus
Auriculars
Les targetes de so
La targeta gràfica
Els
perifèric d’ emmagatzemament son els
encarregats de guardar i emmagatzemar les dades
que son necessàries per arrancar l’ordinador. Poden ser interns, com el
disc dur (fixe o extern) o extraïbles, com un CD, DVD, pendrive.
Els
perifèrics de comunicació permeten tant l’entrada i la sortida de dades e
interactuen amb altres màquines. Son:
Fax
Mòdem
Router
Targeta de xarxa
Elements
de Software
El software es el component lògic d’un sistema
informàtic, el conjunt de programes, instruccions necessàries per que l’ordinador funcioni. Inclou entre d’altres les
aplicacions informàtiques, com el processador de text que permet realitzar
tasques d’edició de text; i el software de sistema, tal como el sistema
operatiu, que bàsicament permet al resta de programes funcionar adequadament,
facilitant també la interacció entre els components físics i la resta d’aplicacions,
proporcionant una interfaz amb l’usuari. Tipus de software:
De
sistema, amb els sistemes operatius o controladors de dispositius.
De
programació, desenvolupen programes informàtics, com els editors de textos.
De
aplicació, com les aplicacions ofimàtiques.
En el
procés d’instal·lació del software els programes es transfereixen l’ordinador
central de la xarxa local i es configurarà per a poder ser utilitzats.
Com usuaris del sistema si tenim que notificar els
errors que es produeixin (dades que no es carreguen, dificultats d’accés a
aplicacions) i dificultats que ens troben al treball diari (visualització de
dades poc clares, formes complicades d’interrogar el sistema) contribuent així
al manteniment i millora de les prestacions.
En
quant a la desinstal·lació es un procés que te que realitzar-se amb molta cura
per no eliminar informació. Aquestes operacions les realitza l’administrador
del sistema, per controlar que es portin a terme correctament; per seguretat,
no es possible que els usuaris del sistema instal·lin els seus propis programes.
Els
programes informàtics son un conjunt d’instruccions per que l’ordinador pugui
realitzar una o varies tasques.
Les
aplicacions son eines que permeten realitzar un treball a l’ordinador. Son
aplicacions els processadors de textos i les fulles de càlcul. Automatitzen
tasques repetitives. Poden ser eines independents o venir en paquets integrats
(suits).
Per la instal·lació de programes i aplicacions,
l’usuari o administrador compte amb l’ajuda d’assistents, programes que guia
l’usuari en la realització d’una operació i indiquen els passos que hi ha que
realitzar.
Els Sistemes Operatius (SO) es un programa (Software)
que després d'encendre l'ordinador, actua com a mediador gestionen els recursos
entre el hardware (parts físiques) i els programes que utilitza l’usuari i fa
possible el seu ús. Es el primer que es carrega a la memòria quan s’encén
l’ordinador i permet la comunicació. Realitza tasques bàsiques de reconeixement
de connexió de teclat, enviament d’informació a la pantalla, control
d’escàners, impressores.
Els sistemes operatius generalment venen precarregats a
l’ordinador quan el compren. La majoria de persones utilitza el sistema
operatiu que ve en el seu ordinador o mòbil, però es possible actualitzar-lo o
inclús canviar el sistema operatiu per un altre diferent.
Utilitzen imatges o botons per poder comunicar-nos amb
l’ordinador de forma senzilla i fàcil per dir-li el que volem fer en cada
moment. La seva funció principal es donar-nos eines necessàries per poder
controlar el nostre ordinador i poder fer ús d’ells, de la forma més còmoda i
senzilla possible.
Algunes coses més concretes que pot fer el sistema
operatiu es:
Múltiples programes es poden executar al mateix temps,
el sistema operatiu determina que aplicacions es poden executar en que ordre i
quan temps.
Gestiona l’ intercanvi de la memòria interna entre
múltiples aplicacions.
S’ocupa de la entrada i
sortida des de i fins els dispositius de hardware connectats, tals com
disc dur, impressores i ports.
Envia missatges a cada aplicació o usuari interactiu (o
a un operador de sistema sobre l’estat de funcionament i els errors que s’hagin
pogut produir.
En els equips que poden proporcionar processament en
paral·lel, un sistema operatiu por fer servir la forma de dividir el programa
per que s’executi en més d’un processador a l’hora.
Hi ha dos tipus de sistemes operatius, per a mòbil i PC
Sistema operatiu per al mòbil
Sistema operatiu per a PC
Controla els sistema
d’arxius, es a dir, la forma d’organitzar els arxius a la memòria, en que
part es graben. Posseeix un sistema de gestor
de dades, que es la primera aplicació que s’obre quan s’inicia el sistema
operatiu, que organitza els arxius y carpetes en el disc dur de forma
jeràrquica, i que permet realitzar operacions amb ells (moure, copiar, veure
fotografies...). Avui cada usuari por personalitzar la presentació del gestor,
per això, encara que es comparteixi equip la presentació que apareix es
diferent per cada persona.
Les carpetes
son zones del sistema de emmagatzemament on es troben ubicats els documents
creats. Es denominen també directoris. Amb l’aparició dels entorns gràfics en
els sistemes operatius es comença a anomenar així perquè la carpeta es la icona
amb que representa. S’identifica amb un nom, que deu ser únic es localitza amb
una ruta. Pot contenir a la vegada subcarpetes.
Els arxius
son un conjunt de dades, bits, una informació emmagatzemada en un determinat
lloc. Els noms dels arxius es completen amb la seva extensió, que especifica que tipus d’arxiu es i amb que aplicació
es pot obrir. Algunes extensions mes comuns son:
Tipus
de sistema operatiu
Sistema
monousuari: només permet el treball d’un ordinador, que es l’únic que pot executar
els programes en aquell moment.
Sistema
multiusuari: permet que dos o més usuaris executin al temps els programes
i accedeixin simultàniament a tots els recursos.
De
xarxa: s’accedeix al sistema operatiu a través d’una xarxa establerta.
Una xarxa local (LAN = Local Area Network) és la formada per la interconnexió de dos o més ordinadors i delimitada a una àrea reduïda, una oficina o un edifici. La seva finalitat és compartir recursos físics (impressora i escàner), aplicacions i dades.
Això abarateix els costes, per ex. només necessites una impressora per diversos ordinadors, i fa més fàcil el treball en grup. Els arxius i programes es comparteixen, com les bases de dades i/o el sistema de Correu electrònic. D'aquesta forma es possible sincronitzar les tasques, utilitzant la mateixa informació, només i procediments, es realitza un treball col·laboratiu eficient. És una forma d'assegurar la realització de les còpies de seguretat centralitzades.
Elements de la xarxa local:
Servidor, l'ordinador central, on està instal·lat el hardware i software necessari per la reste d'ordinadors. Aquest serà més potent, ja que conté la memòria, i sol ser la que el que guarda les còpies de seguretat. Ames de ser el que arranca el sistema.
Estació de treball (node), és cada ordinador connectat a la xarxa, aquests són el que fan servir la memòria i els programes del Servidor.
Gateways (passarel·les) Connecten la xarxa local i administren el pas (protocols de comunicació) per la bona comunicació entre els ordinadors.(com una centraleta de telèfon)
Bridges (ponts) aquests connecten dues xarxes locals entre elles. Poden ser interns (al servidor) o externs (a l'estació de treball). Són locals quan la connexió de xarxes dins del mateix edifici i remots quan a la connexió s'utilitza una xarxa publica al mig, com internet.
Targeta de red (NIC Network Interface Card), on estan els protocols de comunicació amb la xarxa, l'adaptador que comunica l'ordinador amb la xarxa.
El medi, el cablejat i els connectors. Actualment el més usat és el de fibra òptica, per rapidesa. També pot ser cablejat trenat, parell de cable i coaxial.
Concentradors de cablejat. Es coneixen com a Hubs. Són els que ajuden a fer que no es desconnecti, i a què no es caigui la xarxa si hi ha algun problema.
Concentradors passius: interconnecten la xarxa
Concentradors actius: a més amplifiquen i regeneren els senyals.
Un sistema operatiu en xarxa i un software de comunicació, per al bon funcionament.
Sempre s'han de revisar el cablejat, connexions i els ports per al bon funcionament. Abans de començar a treballar s'ha de comprovar que tot està ajustat per no perdre el treball fet durant el dia.
Classes de xarxa bàsiques:
xarxa estructura client-servidor, el servidor és l'ordinador més potent i el principal, a on es connecten la resta. És la més usada a oficines, per seguretat i un major suport. (Es com la
xarxa P2P (Peer to Peer). No hi ha un equip com servidor.
XARXA P2P
XARXA CLIENT-SERVIDOR
Segons la forma de connexió dels nodes (ordinadors) pot ser de diversos tipus. Amb les il·lustracions es pot veure millor.
El programari malintencionat o, com s'acostuma a anomenar, virus, és un programari que té com a objectiu alterar el comportament normal del nostre sistema amb una finalitat destructiva o invasiva.
Els equips informàtics, especialment en treballar en xarxa, han de protegir els seus sistemes i la informació que hi tenen d'amenaces exteriors. Els virus hi són de diferents formes com els cucs, troians, bombes de rellotgeria, virus macro i de Boot.
Els danys que provoquen poden afectar:
Sistemes i equips en general
Ocupant memòria en el disc
Infecten els sistemes operatius
Baixen el rendiment de l'equip
A la informació continguda en els arxius
Pèrdua d'informació
Arxius que no es poden obrir
Robatori de dades
Els antivirus són per detectar i buscar en tot l'equip amenaces arribades de l'exterior, encara que ja hi estiguin instal·lades a l'ordinador. Actuant a partir d'una llista de virus coneguts que compara amb els arxius rebuts, emmagatzemats o enviats, per tot això és necessari fer les actualitzacions. El treball en xarxes ha multiplicat les possibilitats d'infeccions. El més comú és que arribin amb els correus electrònics que executen directament algun programa de virus, solen vindre de remitents desconeguts, arran d'instal·lar software amb programes maliciosos i per l'ús de les unitats extraïbles infectats.
Antivirus, és un programa que té diverses funcions:
Analitza el disc dur, o qualsevol suport d'emmagatzematge de l'ordinador, per tal de trobar arxius infectats per virus. El programa compara parts d'un arxiu amb els continguts d'arxius de virus coneguts, per reconèixer el virus si està infectat, per això és important tenir-lo actualitzat (es pot fer manualment o automatitzat)
Eliminar els virus trobats. Evitar que el virus estigui actiu. Analitza el correu electrònic i les pàgines web que es visiten.
Antivirus, programari que protegeix i neteja les unitats de disc i la memòria del sistema contra l'atac de virus, troians i cucs.
Els actuals Sistemes Operatius solen incorporar sistemes de seguretat que funcionen junt amb l'antivirus.
Fireware o tallafocs consisteix a filtrar continguts i punt d'accés. És un programa que filtra i bloqueja les comunicacions en xarxa no volgudes, és a dir, que protegeix la informació d'intrusions externes i optimitza l'accés per nivells als diferents programes i aplicacions que diversos usuaris d'un ordinador poden utilitzar. Manté recursos en manera lectura, que es poden mirar, però no modificar. Fa el control a internet.
Firewall, programari que no permet que altres sistemes o ordinadors de la xarxa puguin accedir, modificar o executar aplicacions del nostre PC. Ho limita a les IP i ports que nosaltres hàgem decidit.
Antispyware impide l'entrada en els equips de programes intrusos. Són espies per obtenir dades privades dels usuaris de l'ordinador. Antiespies, aplicacions que esborren programari que envia informació cap a altres ordinadors de la xarxa sobre els nostres usos, programes, etc.
Antiespies eviten: Els programes espia que s'instal·len al nostre ordinador mentre naveguem per internet, l'omplen de publicitat i obtenen dades nostres sense permís.
Spam o Correu brossa o no desitjat. Es defineix com tots els missatges no desitjats que s'envien de forma màssica a molts usuaris al mateix temps. Acostumen a ser de tipus publicitari on s'ofereixen suposades ofertes, permís, sistemes per obtenir diners fàcilment, etc. El remitent sol ser desconegut per l'usuari i ponen un titulo que busca cridar l'atenció. També pot ser que sigui el mateix virus que s'activa l'entra a una pàgina determinada o als enllaços. Si els reps el millor és que mai es contestin, ni per sol·licitar la baixa, perquè en fer-ho estem confirmant que l'adreça s'autentica. La millor defensa és l'ús adequat i cures del correu, evitant obrir correus poc segurs, de desconeguts, rebutjar correus de publicitat i sospitosos.
Les amenaces poden ser provocades amb l'objectiu de modificar el funcionament normal d'un equip o per treure'n beneficis, sigui amb publicitat o obtenint dades personals il·lícitament.
A continuació hi ha una classificació dels principals tipus de programaris malintencionats amb la descripció dels seus objectius:
Spyware o programa espia. Té com a objectiu aconseguir informació del sistema que infecta (contrasenyes, adreces de correu, identificacions bancàries, etc.) i transmetre-la als creadors.
Adware o programari de publicitat. L'objectiu és que el sistema mostri publicitat constantment, sobretot per mitjà de navegadors i d'aplicacions ofimàtiques.
Cavall de Toia. És el tipus més nombrós. Té com a objectiu infiltrar-se en un sistema i garantir l'accés remot per dur a terme diferents accions sense necessitat permís del propietari (instal·lar programa maliciós, robar informació personal, esborrar, modificar o transferir arxius, executar o finalitzar processos (com desactivar l'antivirus), apagar o reiniciar l'equip, omplir el disc dur d'arxius inservibles, fer servir el nostre equip per infectar d'altres, etc.)
Cuc, pot modificar el sistema operatiu a fi d'autoexecutar-se com a part del procés d'inicialització del sistema, per contaminar altres equips. El cuc explora vulnerabilitats de l'objectiu o enganya els usuaris per poder-se executar.
Phishing o pesca. És un dels mètodes més utilitzats per estafar i consisteix a intentar obtenir dades confidencials de l'usuari com contrasenyes, comptes bancaris, números de targeta de crèdit, identitats, etc. Solen venir per correus electrònics que semblen reals (Com una pàgina d'un organisme públic o empresa privada)
Pharming o desencaminament. És una modalitat molt perillosa del phishing. En aquest cas els correus electrònics aparentment estan buits, però en visualitzar-lo per l'usuari s'executarà un programa informàtic que manipularà els arxius de domini (DNS), de manera que quan l'usuari vulgui accedir a la web de la seva entitat financera se'l conduirà a una pàgina web falsa.
Hoax o falsa alarma. Són missatges amb continguts fals o enganyós que normalment es distribueixen en cadena i acostumen a anunciar virus desastrosos, persones malaltes que necessiten ajuda, o qualsevol altra notícia falsa. Solen ser per saturar la xarxa, per veure fins a on arriba, adreces de correu, manipular l'opinió publica d'una empresa, etc.
Actualment als llocs de treball es compta amb reproductors que permeten el transvàs d'informació d'un suport a un altre. Ex. Entregar un informe en paper, que està emmagatzemat a un ordinador.
Mides DIN per impressió
També per escanejar un document. Els més habituals són:
Escàner, aquest dispositiu fa una lectura d'una fotografia i/o text que el converteix en bits (digitalitza), pel seu ús a un programa o mostrar-lo a pantalla de l'ordinador. Hi ha diversos tipus:
Tambor
Microformes
Transparències
Pla de sobretaula
La digitalització serveix per poder treballar amb el mateix document, cosa que fa possible buscar-lo per text complet, per paraula clau i mostrar la seva imatge. A més serveis com a sistema de conservació, perquè es poden fer còpies digitals de papers físics amb una gran fidelitat, per això és utilitzat a les empreses que encara tenen un arxiu físic gran en actiu. És un complement essencial mentre encara hi conviuen la gestió manual (papers) i l'automatitzada, d'aquesta forma es podran digitalitzar la documentació rebuda per introduir-la al sistema i poder treballar amb ella.
Impressora, aquesta posa en format paper els documents amb resultats final, com informes, memòries, guies, etc.
Abans d'imprimir s'ha d'estructurar bé, posar capçalera, numeració, marges, tipus i grandària de lletra, a ser possible comprovar-ho amb una vista prèvia abans. Assignar la impressora (dir a quina impressora està connectada l'ordinador, o per quina hi ha de sortir), sempre que hi hagin varies configurades, i imprimir.
No enviar treballs sense cap criteri i de forma massiva, per no gastar paper sense motiu i per no col·lapsar la impressora.
Encara que he començat dient que es passà a paper, en l'actualitat, amb les noves tecnologies s'està desenvolupant cada vegada més, les impressores en 3D que al començament eren més per als prototips. La de filament ja està al mercat, però també està la de pols de plàstic i s'està perfeccionant la de cèl·lules i la que fa una pizza. El últim que s'està investigant és la que pugui reproduir parts del cos i la que es dedicarà a fer menjar.
Video del que poden fer les impresores 3D.
Fotocopiadora multifunció
Un altre sistema és la fotocòpiadora, procediments electre estàtic en sec. Són equips que realitzen copies a paper de gran qualitat i econòmic. Actualment la majoria són multifunció, ja que combinen diverses funcions, com les que incorporen l'escàner, fax i/o impressora.
Per un bon funcionament s'han de fer manteniments dels equips, revisar i mantenir en les millors condicions els components, cartutxos, tòner, paper usat (s'ha de tenir en compte la grossor i qualitat) i la bona configuració. Guardar els manuals, per poder resoldre les incidències.
El que hem aprés del tema 5 es que els nous canals de
sortida, com els dispositius mòbils, requereixen d’un emmagatzemament en
sistemes d’arxiu intel·ligent.
En la actualitat conviuen dos sistemes d’arxiu, el
manual i l’electrònic, aquest últim agilitza molt el sistema d’arxiu. Per un
òptim arxivat, seria molt millor crear els documents directament en arxiu
electrònic, s’agilitzaria molt el temps de resposta i el procés documental.
Un sistema d’informació ha sigut desenvolupat per emmagatzemar
i recuperar documents, i organitzat per controlar funcions específiques. S’ha d’identificar
els elements que son necessaris per mantenir la seva autenticitat al llarg del
temps i fixar els controls per mantenir la integritat física i lògica dels
documents, així com la qualitat quan s’emmagatzema i transfereixen a diversos
dipòsits.
Hardware es el conjunt d’elements físics que composen l’ordinador.
El software es el conjunt de programes e instruccions bàsiques
que fan que l’ordinador funcioni.
El sistema operatiu es un programa (software), que
després d’encendre l’ordinador gestiona els recursos entre el hardware i els
programes que utilitza l’usuari i fa possible el seu ús. Hi ha dos tipus de
sistemes operatius, per a mòbils i per PC.
La xarxa local és la formada per la interconnexió de
dos o més ordinadors i delimitada a un àrea reduïda. La seva finalitat es
compartir recursos físics.
Els virus, son un programari que te com a objectiu
alterar el comportament normal del nostre sistema amb una finalitat destructiva
o invasiva. Els equips informàtics s’han de protegir, especialment quan es treballa
en xarxa, de les amenaces exteriors. Hi ha diferents tipus de virus (cucs,
troians, bombes de rellotgeria, virus macro i de boot)
- SALLY N'DIAYE. Documentació del curs Operacions Auxiliars de Serveis Administratius Generlas, del 2016. - Certificados de Profesionalidad, Módulo Formativo MF0978_2 Gestion de Archivos. Editorial Icb. -NATALIA DE LA PEÑA CALVO. Gestión de Archivos, Manual Módulo Formativo MF0978_2. Editorial Cep.
