Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMA 6. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TEMA 6. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de maig del 2017

6.1. Introducció. Gestors de base de dades

Els recursos informatius, imprescindibles per la resolució de problemes i la presa de decisions en les organitzacions, no son útils sinó es troben organitzats en un sistema de informació. Les bases de dades son un component essencial d’aquests sistemes, constitueixen la millor tecnologia per gestionar la informació de manera ràpida, segura i eficaç.

Un sistema gestor de base de dades (SGBD) o DGBA (Data Base Management System) es un conjunt de programes que permeten el emmagatzemament, modificació i extracció de la informació en una base de dades, a més de proporcionar eines per incloure, esborrar, modificar i analitzar dades.

Els usuaris poden accedir a la informació utilitzant eines especifiques de consulta i de generació d’informes, o bé mitjançant aplicacions al efecte. L’accés a les dades es independent dels programes que el gestionen, una avantatge de cara a tractar un gran volum de informació.

Aquests sistemes també proporcionen mètodes per mantenir la integritat de les dades, per administrar l’accés d’usuaris a les dades i per recuperar la informació si el sistema es corromp. Permet presentar la informació de la base de dades en variats formats. La majoria inclouen un generador d’informes. També poden incloure un mòdul gràfic que permeti presentar la informació amb gràfics i taules.

Generalment s’accedeix a les dades mitjançant llenguatges de consulta, llenguatges d’alt nivell que simplifiquen la tasca de construir les aplicacions. També simplifiquen les consultes i la presentació de la informació.

Un SGBD permet controlar l’accés a les dades, assegurar la seva integritat, gestionar l’accés concurrent a ells, recuperar les dades desprès d’una errada del sistema i fer còpies de seguretat. Les bases de dades i els sistemes per la seva gestió son essencials per qualsevol àrea de negoci, i tenen que ser ben gestionats.

Les bases de dades generalment funcionen en ordinadors que es dediquen de forma exclusiva a aquest camp. Per les prestacions requerides, generalment funciones en ordinadors multiprocessador amb abundant memòria.

Per el emmagatzemament de les dades poden comptar amb  sistemes de disc propi o emmagatzemament de connexió directa (DAS), pot connectar-se a una xarxa de emmagatzemament (SAN) o connectar-se a un sistema de emmagatzemament en xarxa (NAS).


Existeixen acceleradors hardware, utilitzats en grans sistemes de procés de transaccions. Els SGBD es troben en el cor de tota aplicació que manegi dades. Es basen en sistemes operatius estàndards per fer  les funcions.

6.2. Base de dades

Una base de dades és un conjunt estructurat de dades o d'informacions relatives a un mateix assumpte i emmagatzemades sistemàticament en un suport informàtic. Un sistema gestor de base de dades distribuïda SGBD (de l'anglès database management system o DBMS),   és el software que conte diferents aplicacions, a més de la base de dades, que permeten realitzar diferents operacions sobre les pròpies dades com consultes, informes, etc.

Avantatges:
  • Té capacitat per gestionar grans quantitats de dades
  • Molta rapidesa
  • Uniforme
  • Eviten la redundància
  • Amb seguretat
Característiques:
  • Accés múltiple, diversos usuaris la poden utilitzar a la vegada
  • Flexibilitat
  • Seguretat, en controlar l'accés a la informació
  • Integritat de la informació
  • Protecció contra errors
  • Independència del suport lògic i físic
Un full de càlcul pot ser una base de dades.

Existeix molts tipus de base de dades segons el criteri a aplicar. Es poden dividir per l'organisme que les produeix, per al tema que tracten, o per la seva forma d'accés entre d'altes factors.

1. Segons el model de dades es divideixen en:

  • Jeràrquiques, són especialment útils en el cas d'aplicacions que manegen un gran volum d'informació i dades molt compartides permetent crear estructures estables i de gran rendiment. Estableix una jerarquia entre les distintes fixes d'informació, hi ha una dependència entre elles. Tenen una relació d'un a molts. 
  • En Xarxa, és una estructura com a les dels nodes en Xarxa, la relació és de molts a molts. Aquests solen ser utilitzats en la seva gran majoria mes pels programadors que pels usuaris finals.
 


  • Relacionals. Edgar Frank Codd va crear aquest model l'any 1970, i es consoliden en poc temps, però IBM no ho aprofita, fins que la competència comença a aplicar el model de Codd. El llenguatge més utilitzat en aquestes és el SQL (Structured Query Language o Lenguaje). Aquestes segueixen el model relacional. Les dades es presenten en taules que es relacionen segon l'àlgebra de relació. Són les més flexibles i rigoroses que les anteriors. Són les més utilitzades.

Nomes espliquem els mes usats, perque hi han molts mes.

2. Segons el seu contingut las bases de dades poden ser classificades en:
  • Base de dades amb informació factual. Presenten generalment informació de caràcter numèric, dades concretes i actuals, com a les estadístiques.
  • Directoris. Inclouen dades sobre institucions o persones, com les guies de telèfon
  • Base de dades documentals. Són aquelles que suporten documents, de qualsevol tipus, sonors, gràfics, audiovisuals, imprès, cartes, contractes, llibres, articles, etc. Per exemple, un article d’una revista o una obra literària.
    1. Text complet 
    2. Referencials 
    3. Arxius d'imatge
Cada taula s'estructura en camps (atributs) i registres (tuplas), corresponen un registre a cada línia d'informació, i un camp a cada columna.
Exemple
Per a introduir i mantenir la informació en els camps i registres, les bases de dades permeten realitzar una sèrie de funcions: creació i modificació de fitxer, carregar i actualitzar dades, en els formularis. Per satisfer les consultes que li demanen amb les cerques i recuperacions d'informació i la seva presentació.
Formulari d'una base de dades
Els assistents ajuden a realitzar tots els passos que es necessiten per realitzar aquests processos. Si has de fer un informe, al costat o a baix hi haurà un que posi assistent, que t'ajudarà a fer-lo sense que sapigueu gaire.

A les bases de dades hi son 4 grans eines, el formulari, que hi tens un exemple una mica mes amunt.

Les taules, són els magarcems de dades, i sense elles no es pot fer ni informes, ni consultes, ni res.

Les consultes serveixen per fer preguntes a les taules i obtenir les respostes que necessitem. Ex. has de fer un llistat només de les oficines de Barcelona per un repartidor, així que li diràs que només et doni les direccions de les quals hi són a Barcelona i Bilbao.

Informes, és una eina per preparar dades o informació destinada a ser impresa en paper. Ex. seguint l'anterior, seria quan s'imprimeix la llista que surt desprès de la consulta.


L'organització dels registres poden ser:
  • Seqüencials: els registres s'emmagatzemen una darrera de l'altre, en el mateix ordre que s'introdueixen i graven, sense espais lliures. Quasi no es fa servir, perquè no permet accedir directament a un registre, has de llegir-los tots fins que el trobis i no deixa esborrar ni inserir un registre.
  • Directa: és possible accedir als registres directament, però només fa la cerca per al camp principal.
          Ex. Si tens una base de dades on el camp principal és el DNI, no podràs fer                          una cerca per al nom.
  • Indexada: aquesta no té les carències de les anteriors, de tal forma que pots accedir directament als registres per al camp que necessitis.
          Ex. Anterior: Pots fer la cerca per al nom, el cognom o el DNI, depenen del                        camp que et donin per la cerca.

6.3. Manteniment de la informació

El manteniment de les dades de la base comporta una sèrie d’operacions que afecten no a la seva estructura sinó al seu contingut. Aquestes operacions s’anomenen manipulacions y es realitzen sobre les taules. Son les següents:

Inserció de valors: aquests valors tenen que ser del mateix tipus i quantitat que els camps de la taula.

Les dades que conté una taula o base de dades poden ser textuals, alfanumèrics, gràfics, de audio.

Esborrada de valors: Esborra els elements dels camps, però no la taula, encara que quedi buida.

Modificació de valors: o actualització de les dades, bé sobre totes les files de la taula o sobre una fila (actualització correlacionada).

Les tasques de manteniment d’una base de dades son:
  • Copia de seguretat
  • Comprovar la integritat
  • Tasques de neteja
  • Tornar a generar l’índex
  • Reorganitzar l’índex
  • Reduir la BBDD
  • Actualitzar estadístiques

Els formularis son el mètode en que l’usuari de la base de dades introdueix o modifica y actualitza els que ja estan guardats. Es representen en forma de plantilla, amb algú o tots els camps del registre que poden ser emplenats o modificats, i amb barres d’eines per treballar amb ells. Permeten passar anterior o següent. Poden presentar-se amb el text o gràfics. 


L’ordenació de dades es realitza seleccionant una o vàries columnes de la taula i aplicant un o varis criteris, alfabètic, cronològic (en sentit ascendent o descendent).


6.4. Recerca i recuperació de la informació

La recuperació de la informació es el següent pas a la determinació de les necessitats de informació. Es pot recuperar a través de diferents eines, conèixer i fer servir aquestes eines contribueix a una recuperació de qualitat.

Recerca de informació

La recerca d’informació, es el conjunt d’operacions o tasques que tenen per objecte posar a l'abast d’un usuari la informació que doni resposta a les seves preguntes, mitjançant la localització y accés als recursos de informació pertinents.

La recerca d’informació es fonamenta en una sèrie de passos precisos per obtenir amb major rapidesa, exhaustivitat i pertinència possible la informació desitjada. Es el que es coneix com estratègia de recerca:
  • Definir o resumir en una o vàries frases curtes el tema sobre el que es desitja obtenir informació.
  • Buscar els  conceptes clau que defineixen aquestes frases curtes, i expressar-los del major nombre de formes possibles enplean sinònims, variants gramaticals, etc. I buscar la seva traducció al anglès si es van a utilitzar recursos en aquest idioma.
  • Traduir els conceptes clau als termes de interrogació utilitzats per el sistema en el anirem a realitzar la recerca.
  • Construir una expressió o equació de recerca utilitzant operacions booleans per buscar en un camp determinat (recerca senzilla) o bé en varis simultàniament (recerca avançada).
  • Avaluar i refinar els resultats obtenits.

La funció de recerca de informació, la consulta de valors d’una taula, es l’operació més freqüent realitzada en una base de dades.

Una consulta (query) es la recuperació d’un valor de la base; la selecció d’un conjunt de registres que compleixen una o més condicions. Per  interrogar al sistema es necessita un llenguatge que l’ordinador entengui, un llenguatge d’interrogació (query lenguage) amb els que donen les instruccions de recerca. El més extens avui es el SQL (Structured Query Language).

Per construir la consulta, la estratègia de recerca, es compta amb una sèrie d’eines:

Operadors booleans: Son operadors lògics, paraules o símbols que s’utilitzen per donar a la recerca un ordre lògic, localitzen registres que contenen els termes coincidents en un dels camps especificats o en tots els camps:.
  • AND, (Y) es el producte lògic o intersecció, sol aparèixer per defecte. Per localitzar tots el termes de recerca especificats.
  • OR, (O) suma, lògica o unió. Per localitzar qualsevol o tots el termes especificats.
  • NOT, (NO) exclusió. Per Localitzar registres  que continguin el primer terme però no el segon.
  • XOR, (exclusiu). Per localitzar registres que continguin un o altre registre, però mai els dos alhora.

Operadors de comparació o relacionals: s’utilitzen per comparar dos valors. Especifiquen un rang de recerca, nombre (dates per exemple) o alfabètic. Aquests operadors son,
  • > major que
  • < menor que
  • = igual que
  • != no igual a
  • <> diferent de
  • <= menor que  o igual a
  • >= major que o igual a

Operadors de Truncaments: Per buscar paraules derivades d’un arrel, útil quan no es té la certesa de com s’escriu o quan no es coneix una part de la seqüència es col·loca en el seu lloc un símbol que ho substitueixi,
  • ? representa un caràcter
  • * representa un grup de caràcter

Operadors de posició o proximitat: Localitzen registres en els que  els termes estan en proximitat dintre del mateix registre bibliogràfic. Es poden utilitzar per connectar paraules o frases dintre d’un camp de recerca però no entre els camps de recerca. Especifiquen on es vol que aparegui el terme buscat.
  • SAME: Per localitzar registres en els que el camp de registre conté tots els termes especificats.
  • WITH: Per localitzar registres en els que un camps conté una frase amb tots els termes especificats.
  • NEAR: Per localitzar registres en els que un camp conté tots els termes de recerca junts, l’ordre dels termes  no te perquè coincidir amb l’ordre en el que s’hagin introduït.
  • ADJ: Per localitzar registres en els que un camp conté tots el termes de recerca junts y el mateix ordre en el que s’hagin introduït.

Es pot realitzar tasques bàsiques o simples, amb la introducció d’un o dos termes de recerca i amb un sòl operador o realitzar consultes més complexes en les que intervenen varis operadors. Quan utilitzem varis operadors acotem, limitem la recerca a un  nombre de registres que compleixen una condició, filtrem el nombre de registres i camps a buscar.

Els filtres son limitadors o reduccions d’on te que buscar la base, se li demana que busqui només en registres que compleixin determinades les condicions.

Si les dades de la base son numèrics, es podran realitzar també operacions aritmètiques, com succeeix en els fulls de càlcul. En aquests sistemes podem tenir assistents que ens ajudin a construir les consultes; els assistents son quadres  de diàleg que van indicant els elements necessaris i l’ordre en el tenen que aparèixer.

6.5. Interrelació amb altres aplicacions

Les base de dades es poden interrelacionar amb altres aplicacions i programes, és a dir, exportar i importar dades compatibles per a poder operar amb ells, com els fulls de càlcul, d'altres bases de dades, documents HTML, etc.

Les importacions/exportacions funcionen sempre de la mateixa forma, li has de dir on està l'origen de les dades

Podem exportar/importar dades des de la base de dades o directament els envies per correu electrònic.

Exportar: Enviar les dades a un altre programa com a un Excel
Base de dades ⇒ Excel/Word

Importar: Demanar dades a un altre programa per completar el que estàs fent, s'importen de l'Excel dades.
Base de dades ⇐ Excel
Per exemple:
Si has d'enviar cartes a totes les empreses que tens a la base de dades, informant que les vacances es faran a unes dades concretes i estarà tancada l'empresa, no et pondràs a escriure-les d'una en una.
La millor forma és escriure el text que tenen en comú, i importar les dades de cada empresa quan l'has d'imprimir. Això vol dir que escrius una carta informativa, però la impressora imprimeix 250, però les 250 empreses que tens a la base de dades.

Els llocs on està entre parèntesis i en gris, anirà agafant les dades corresponents per a cada carta. A la sexta carta hi pondria:

Lola Lalín Lalero
C/ del Lalo 3
50015 Zaragoza
 
En el següent vídeo veuràs com es fa l'exportació de dades de la base de dades a un Word (importa).



El que hem après del tema 6

En el tema 6 hem après, que hi ha programes per recollir la informació, com el Acces o l'Excel. Emmagatzemar informació en aquests programes ens ajuda a agilitzar la documentació, ja que emmagatzemà dades personals, de clients, etc.; tot depèn de com es crea la base de dades.



Pots treure informació dels clients per fer una carta on donen informació d'una oferta, i només l'escriuràs una vegada, i el programa imprimirà totes les que facin falta per cada client específic, estalviaràs temps. També pots fer una cerca d'un client concret, o si la teva base de dades conte dades del magatzem, pots veure que has de demanar al proveïdor, sense haver d'anar al magatzem i preguntar al responsable. Si el que conte és només informació de llibres, pots buscar un llibre o autor concret. A les biblioteques hi ha una base de dades, per localitzar on està el llibre i si està a la biblioteca.



Que pots esborrar, modificar i analitzar dades. La taula, és la creació bàsica de la base de dades, tota la resta anirà en funció de si hem creat una bona taula. Les consultes, és per trobar una cosa concreta o veure un grup concret, com per ex. veure només els clients que són de Barcelona capital, o que tenen un codi postal concret.


El formulari és on s'introdueixen o modifiquen les dades (s'usa al Acces).

L'informe, és el que es fa més bonic per imprimir.

Que a les consultes es poden usar moltes variants com el major que, menor de, igual, etc. (sobretot al acces).

Les bases de dades també poden tenir restriccions d'ús, perquè solen estar emmagatzemades a un disc concret i específic per aquesta tasca, sobretot si es treballa en xarxa.

És una forma fàcil d'emmagatzemar i trobar dades, a més de ser flexible en els canvis (depenen del programa, és més o menys fàcil).

Que els Camps i Columnes són el mateix, igual que els Registres i les Files, en cada programa s'anomenen d'una forma o de l'altra.

dimecres, 17 de maig del 2017

Bibliografia

Per fer aquest blog hem visitat les següents pàgines webs:

https://youtu.be/b7BujTrsfLw

https://youtu.be/L1Cx9pD_7Ns


https://youtu.be/B5AN_MmndlQ

https://youtu.be/k0RkOpjT1QM
















https://es.wikipedia.org/wiki/ISO/IEC_15489

https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_%C3%A1rea_local

https://es.wikipedia.org/wiki/Ley_Org%C3%A1nica_de_Protecci%C3%B3n_de_Datos_de_Car%C3%A1cter_Personal_(Espa%C3%B1a)


https://es.wikipedia.org/wiki/Gesti%C3%B3n_documental





Llibres

- SALLY N'DIAYE. Documentació del curs Operacions Auxiliars de Serveis Administratius Generlas, del 2016.

- Certificados de Profesionalidad, Módulo Formativo MF0978_2 Gestion de Archivos. Editorial Icb.

-NATALIA DE LA PEÑA CALVO. Gestión de Archivos, Manual Módulo Formativo MF0978_2. Editorial Cep.