divendres, 26 de maig del 2017

2.1. Introducció.Tècniques d'arxiu


En aquest tema ús explicarem com s'ha de conservar l'arxiu, el manteniment, i la millor forma de conserva la documentació. Ha de ser eficaç la seva organització, facilitar al seu accés i ús, Classificar correctament, ordenar,descripció (Indexar) i l'instal•lació dels documents a l'expedient que correspongui.

És molt important que la documentació perduri en el temps, són els comprovants de tot el que s'ha fet i a les empreses pot ser la forma d'evitar una multa o de la pèrdua de documentació. Recordeu que el 2016 a un jutjat van tenir problemes, és ban mullar expedients dels judicis, i es podria perdre informació.

En aquesta pàgina trobaràs una notícia d'una altra situació semblant, però aquesta és d'aquest any.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2017/02/08/madrid/1486554417_225827.html

Els motius pels quals les empreses han de conservar i protegir la documentació son:

1) Per interès de la pròpia organització. 

Conservar els documents que emet i rep l’empresa, correctament organitzats, permet mantenir activa i disponible la informació. Un bon sistema d’arxius evita la demora de localització dels documents sol•licitats pels diferents departaments durant el dia a dia. Avui dia, la informació constitueix un actiu molt important per a l'empresa, per la qual cosa perquè hi hagi una eficaç organització i conservació dels documents al arxiu, que faciliti a més el seu accés i ús, han d'aplicar-se una sèrie de tècniques, com la classificació, ordenació , descripció e instal•lació dels documents.

2) Per exigències legals. L’Art. 30 del Codi de Comerç diu:

Arxiu ben organitzat
Apartat 1r. Els empresaris conservaran els llibres, correspondència, documentació i justificants concernents al seu negoci, degudament ordenats, duran 6 anys, a partir de l’últim assentament realitzat en el llibres, excepte el que s’estableixi per disposicions generals o especials.

Apartat 2n. El cessament de l’empresari en l’exercici de les seves activitats no li eximeix del deure al fet que es refereix el paràgraf anterior i si hagués mort recaurà sobre els seus hereus. En cas de dissolució de societats, serà els seus liquidadors els obligats a complir el previngut en aquest paràgraf.

Article 30 redactat per Llei 19/1989, 25 juliol (B.O.E. 27 juliol), de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil d les Directives de la Comunitat Econòmica Europea en matèria de Societats.

Per tant, cal que les empreses disposin d’un bon sistema d’arxiu per evitar, entre d’altres, possibles sancions per incompliment de la llei.

2.2. Sistemes de classificació

La classificació, és l'operació intel·lectual que consisteix en l'establiment de les categories i grups que reflecteix l'estructura orgànica, funcional o per matèries del fons.

Orgànica, s'estructuren d'acord amb l'organigrama de l'empresa

Funcional, l'estructura de fons té relació amb les activitats i funcions que es duen a terme a l'empresa, no té per què coincidir amb l'organigrama.Els documents d'una mateixa classe són el resultat una mateixa activitat, i és reuneixen a una classe més amplia i successivament.

Classificació per matèries, segons el contingut dels documents.

El més utilitzat és el funcional, és el que té menys variacions, quan a l'empresa hi ha canvis.

El sistema elegit ha de ser estable en el temps, perdurable i ser objectiu.

Hem d'establir uns criteris de classificació i ordenació que posteriorment ens permetran facilitar-ne la cerca. Depenent de les característiques dels documents que s'ha d'arxivar és preferible escollir un sistema o un altre, tot i que els requisits que ha de tenir qualsevol sistema de classificació són els següents:
  1. Ha de ser fàcil decomprendre
  2. Ha de ser senzill d'aplicar
  3. Ha de permetre ampliacions futures
  4. Ha de permetre una localització rapida i eficient dels documents
  5. No ha de ser ambigu
L'organització d'un arxiu engloba diverses tasques que s'han de distingir fàcilment per ser més ràpids, per això s'ha de fer un quadre de classificació. El quadre de classificació, és el lloc on està detallat com s'organitzen els documents, on es veu la relació que hi ha entre ells i permet una millor localització. És una estructura jeràrquica i lògica on es reflecteix les funcions/activitats de l'organització.

L'elaboració d'un quadre de classificació ha de reflectir l'estructura de l'arxiu. Classificar els fons, s'ha de definir i concretar els grans grups de l'arxiu

  • Les seccions, divisions que s'estableixen a partir de les principals activitats (Ex. Comptable, fiscal, laboral, mercantil, etc.) i a dins d'aquestes
  • Les sèries documentals, conjunts de documents produïts com a resultat d'un mateix procediment administratiu.
Una vegada identificats els diferents tipus documentals existents en l'empresa, s'ha d'elaborar un esquema que els classifica i els estructura en grups, això constitueix la base per l'organització de l'arxiu.

Codificació
El quadre de classificació es completa amb la codificació, això és l'assignació de lletres o números o una combinació per a cada nivell de classificació. Aquest codi identifica el nivell de classificació de cada serie, posant de manifest la jerarquia.
Es col·loca a l'esquerra de la denominació i cada signe se separa del següent per un punt.

Exemple de quadre de classificació numèric i alfanumèric
El procés de classificació que es genera a una oficina o documentació entrant, és el següent:




  • Identificar l'expedient al qual pertany el document, si existeix o s'ha d'obrir.
  • Identificar a què serie pertany
  • Buscar la subsèrie a la qual es troba
  • Anotar la classificació resultant, el codi i nombre que li correspon, s'anota en l'expedient i a la carpetilla. Se sol col·locar el marge dret superior, a llapis per no fer mal el document.



Quan és treballa en format informàtic, al no estar en paper s'arxiva en els directoris de l'ordinador, però de la mateixa forma que el físic, amb carpetes i subcarpetes amb la seva codificació i el nom de la sèrie i subsèrie.



Elements auxiliars del quadre
Es complementa el quadre amb taules auxiliars on és realitzen noves divisions més especifiques i concretes en la serie, subsèrie i altres nivells. Aquestes poden ser:

  • Especifiques, només s'apliquen a un nivell, serie o subsèrie del quadre, hi són al començament del nivell que s'aplica.
  • Comunes, perquè es poden aplicar a tots els nivells, series, subsèries del quadre. Llistes ordenades després del quadre. Poden ser:
    • Nominales, les que s'identifiquen pel nom de persones, organismes, llocs, etc.
    • uniformes, per identificar la documentació, correspondència, memòria, etc.
S'indiquen al quadre per davant del codi i amb les lletres:
E = especifiques         N = Nominals         U = Uniformes
ex:
2. Gestió de recursos humans
E 1. Personal docent
E 1.1. Funcionaris de carrera
E 1.1. Funcionaris interins
E 2. Personal administració i serveis

A més s'inclou indice amb els noms de sèries, subsèrie i reste de nivells. També indice nominals, topogràfics dels terminis empleats el quadre

Segons la seva antiguitat:
  1. Actius o de gestió, documents vius, hi són els documents més utilitzats i inclouen documents de fins a cinc anys d'antiguitat.
  2. Semiactius o intermedis, de baixa activitat, són els documents de cinc a vint-i-cinc anys d'antiguitat. Per exemple, les escriptures de l'edifici o els terres.
  3. Inactius o històrics, són els que tenen documents de més de vint-i-cinc anys d'antiguitat. Poden ser útils des del punt de vista de la investigació històrica.
Segons la seva organització:
Arxiu centralitzat
  1. Arxius centralitzats, són els que ocupen un únic espai o departament.
  2. Arxius descentralitzats, són els que no es troben unificats en un únic espai físic, sinó que estan dividits entre els diversos departaments d'una empresa.
  3. Arxius mixtos, són els que combinen característiques dels arxius centralitzats i dels arxius descentralitzats. Per exemple, quan en un arxiu per departaments passin dels cinc anys i es centralitzen en un arxiu central, per si fan falta.
Segons el format (aquest sorgeix en els últims anys):
  1. Arxiu tradicional. On els documents estan en suport de paper (és l'esmenat anteriorment)
  2. Arxiu digital. On els documents es troben en format digital, siguin d'origen o digitalitzats.
  3. Arxius híbrids. És quan tens documents tant en paper com a digital.

2.3. Sistemes d'ordenació

Ordenar és una tasca en la que és relacionen uns documents amb altres d'acord a un criteri ja establert prèviament. Això ens permetrà posteriorment facilitar-ne la cerca a tots els arxius.

Fàcil de comprendre, senzill d'aplicar, permetre ampliacions futures, localització rapida i eficient dels documents i no ha de ser ambigu.

Classificació alfabètica, es classifiquen prenent com a referència el cognom de la persona o la raó social de l'empresa que consta en el document a arxivar, com es fa per ex. en el cas de les guies telefòniques.


- Els noms de les persones s'ordenen a partir del primer cognom. En cas de coincidència s'utilitzarà el segon. I si torna a passar, el nom.
- Els noms i cognoms compostos funcionen com a un sol cognom o nom.
- Les preposicions, els articles o els prefixos no es poden utilitzar com a una paraula d'ordenació.
- Les partícules que precedeixen noms o cognoms d'altres llengües sí que es tenen en compte com a part d'aquest nom o cognom.
Avantatges
  • Senzill d'aplicar.
  • No requereix cap font auxiliar, com una llista de codis, per la cerca.
Grups i subgrups, ordre alfabètic
Inconvenients
  • A mesura que incrementem el nombre de documents en el nostre arxiu, implica una redistribució constant de tota la documentació.
  • Depenen de la lletra poden haver-hi arxius saturats i d'altres buits, això desaprofita l'espai.
  • Quan el volum de carpetes augmenta molt, és més difícil de fer una cerca.






Sistema numèric, es parteix d'un número natural determinat, seguint un ordre ascendent o descendent; aquest podrà tenir relació amb el contingut o no.
Ex. Per el número de factura o per l'ordre d'arribada o entrada del document, ja sigui factura, correspondència, etc. Per ordre s'hauria de generar un índex.

Avantatge
S'eviten els duplicats

Inconvenient
Dificulta intercalar documents i, en alguns casos, obliga a crear llistes auxiliars sobre les quals basa la localització dels documents.


Sistemes mixtos, l'alfanumèric. En aquest és combinen el sistema alfabètic i numèric. S'utilitzen tant lletres com números per compondré una paraula ordenatriu sobre la qual arxivar. Pot ser que aquesta paraula estigui relacionada amb el document (ex. les matrícules d'un vehicle) o que s'elabori expressament per a l'ordenació.

Si primer apareix lletres, s'ordenarà primer per ordre alfabètic i si coincideixen el numèric. Si apareix primer el número, s'ordenarà primer per ordre numèric i si coincideixen l'alfabètic.

Normes a tenir en compte per a l'alfanumèric/numèric:

  1. Els números es donaran correlativament mesura que s'originen els documents o expedients.
  2. Procurarem no tornar a donar un número que ja s'hagi utilitzat però que hagi quedat desert.
  3. Es generarà un índex auxiliar que permetrà relacionar el document buscat amb la codificació numèrica o alfanumèrica.

Avantatges
  • El principal avantatge és la facilitat de classificació de nous documents/expedients.
  • Com no s'han d'intercalar expedients, l'espai de l'arxiu s'aprofita millor.
  • Quan es necessita ampliar l'arxiu no cal redistribuir tots els expedients.
Inconvenients
  • Excepte en els casos en què la codificació es complementa amb criteris addicional, la classificació no aporta informació addicional.
  • Necessitem un índex o una base de dades auxiliar per poder trobar la documentació que busquem.
Ordenació cronologia. Segons una determinada data relacionada amb el document. Aquesta pot ser el moment en què s'elaboren, en què s'emeten, en què entren a l'arxiu, de la compravenda o del venciment de deute.

Per data (arxiu informàtic)
Es pot fer de la data més recent a l'antiga, o viceversa, tot i que és més recomanable utilitzar la més recent. Es pot ordenar per any i mesos amb documentació no gaire voluminosa. I es pot ordenar per dies quan el volum és més elevat. Per ex. se sol emprar per arxivar les actes,  nomines, etc.
Avantatges
  • El principal és la simplicitat en l'ordenació. És el sistema més simple.
  • En funció de la data triada per fer la classificació, podria ser que no haguéssim d'intercalar documents. Per ex. quan s'usa la data d'arribada.
  • Tot i que algunes vegades podríem haver d'intercalar documents, és menys freqüent que en el cas de l'alfabètica.
  • És un sistema molt útil en tant que pot facilitar la gestió de cobrament. Com els rebuts ordenats per dates de venciments.
Inconvenients
Quan es rep una gran quantitat de documentació en un breu lapse de temps, ens podem trobar amb molta documentació classificada sota una mateixa data. Per això pot requerir la utilització d'un sistema complementari en un segon nivell.



Àmbit geogràfic. L'ordenació serà segons un lloc o una adreça, que pot ser el domicili de la persona o l'empresa emissora o receptora del document, el lloc des del qual es va emetre o rebre, o bé on es rep o es lliura una comanda o mercaderia.

Aquest és adequat per a empreses que desenvolupen la seva activitat en múltiples zones o regions.

Se sol fer de forma descendent, ja que es van classificant si subclassificant en països, regions, províncies, poblacions, districtes, barris, carrers, etc. Aquest se sol combinar amb altres sistemes de classificació, com l'alfabètic.
S'ha de definir prèviament molt clarament les zones. Cal verificar amb exactitud que el document pertany a la zona assignada. S'ha d'evitar al màxim canviar el criteri de zona aplicat, ja que això ens podria obligar a tornar a classificar tota la documentació.

Avantatges
  • L'adaptabilitat, ja que el sistema geogràfic permet diferents criteris en la definició de zona.
  • La simplicitat de classificació, per què la documentació ja indica la zona a què pertany.
Inconvenients
  • El principal problema és que no és, pròpiament, un sistema d'ordenació. Quan el volum d'informació és gran, obliga a establir un sistema addicional.
  • Com passa amb la classificació alfabètica, l'espai de l'arxiu podria estar mal aprofitat.
  • El sistema pot necessitar una guia addicional per indicar a quina zona pertany cada document, cosa que pot alentir el procés de classificació.


I per últim, classificació per matèries. Agrupa els documents per temes o assumptes, encara que aquest necessita un altre sistema d'ordenació posterior per als documents continguts en cada grup (sol ser l'alfabètic).

Cal detallar clarament quin és cada assumpte o matèria. Quan la documentació ha de passar d'un grup a un altre, cal especificar en quin moment s'ha d'efectuar.

Avantatges
  • És fàcil d'utilitzar i ràpid de classificar.
  • Si és necessari, es poden generar noves carpetes sense gaires complicacions.
Inconvenients
  • La definició de les matèries és difícil. Cal temps a dissenyar correctament els diferents grups.
  • El sistema de classificació, però no d'ordenació. Caldrà, doncs, establir un sistema addicional per ordenar els documents dins de cada grup.

2.4. Instal·lació


Tot el material d'oficina ha de ser-hi funcional i pràctic al seu ús, ja que sinó es perdrà massa temps.

És la tasca material d'ubicar els documents físicament en el lloc on es van a guardar, mitjançant les unitats d'instal·lació, que les protegeixen d'agents nocius: la pols, la humitat, la llum, entre d'altres. La finalitat de la instal·lació és assegurar la seva integritat física (la seva conservació)

Mesures de control general




Als arxius es requereixen condicions idònies de seguretat y medi ambiental, controlant factors com la humitat, temperatura, ambientals (com la contaminació, ventilació, llum) i biològics (insectes, rosegadors) perquè són els majors perills per la bona conservació, a part dels incendis.
  1. Per això s'ha d'intentar que la temperatura i la humitat hi sigui entre 15-21 °C i 45-65 HR per al paper i per memòries òptiques entre 16-20 °C i 35-45 HR d'humitat.
  2. La instal·lació i estanteries han de ser ignifugues al foc durant 2 hores, amb recobriment especial que retarda el foc.
  3. Portes metàl·liques resistents que facin de talla focs.
  4. A ser possible que no passi cap canonada d'aigua a prop, per evitar filtracions i fugues d'aigua.
  5. La instal·lació elèctrica ha de ser la necessària de l'arxiu, però que la resta de canalitzacions elèctriques passin lluny.
  6. Instal·lar detectors i sistemes d'incendi especials per la documentació.
  7. Senyalització de les sortides d'emergència, per poder sortir abans de saltar el sistema contra incendis.
  8. La ventilació, natural o forçada, controlarà la contaminació atmosfèrica.
  9. La il·luminació, una causa important de deteriorament, perquè el seu excés produeix la degradació fotoquímica. L'idoni és el que no superi als 200 lux, a ser possible amb filtres UV.
  10. Control d'insectes, rosegadors i microorganismes amb netege i fumigacions, junt amb el control de la pols amb filtres.
Sistema contra incendis
Ha de complir amb les mides de seguretat contra incendis (portes talla focs, murs, sortides d'emergència, sistemes d'extinció i detecció) i la normativa vigent d'instal·lacions elèctriques.

Aquestes condicions són difícils d'aconseguir en una oficina i no sempre són compatibles amb les condicions ambientals requerides per a les persones, a les oficines no se solen complir. Es tenen habitacions o departaments per a arxivar i mantenir la documentació en les condicions acceptables.

En l'àmbit dels servidors informàtics, les condicions són encara més especials i s'ha de situar en un altre departament, solen estar a temperatures baixes per al seu bon rendiment.

Material d'oficina
  • Caixes de plàstic per a cintes, discos magnètics o òptics.
  • Bastidors i mini arxivadors de sobre mesa, pels expedients que encara no està acabat i el necessites molt sovint.
  • Contenidors per altres suports
  • Carpetillas de cartó
  • Camises
  • Guardes
  • Carpetes suspeses per l'arxivador d'oficina.
  • Carpetes d'anelles
  • I sobretot Caixes d'arxiu
Les etiquetes fixes per les caixes i carpetes han de tenir l'engomat especial perquè no danyi on s'enganxa.

Les caixes d'arxiu, junt amb els lligalls i els llibres formen part de les instal·lacions definitives. Les mides de les caixes aniran en funció de la grandària de la documentació que hi vagi dins.

Han de ser-hi de cartó antiàcid (PH=>7) i resistents. Rígides menys a un costat que hi serà abatible per accedir a la documentació, sol ser una mica més gran que els documents perquè no es dobleguin ni fregar les voreres, no s'ha d'omplir massa.


  • No utilitzar paper reciclat per als documents importants.
  • Els documents importants no es perforen mai.
  • No s'ha de forçar la capacitat de les carpetes ni dels arxivadors. Si és necessari, s'obriran diverses carpetes i es numeraran: volum I, II, ...
  • Evitar l'ús d'elements metàl•lics per a unir els documents importants (grapes, etc.), gomes elàstiques ni carpetes o fundes de plàstic.
  • No escriure ni subratllar el document original. La identificació de l'expedient es farà en llapis i al marge superior dret, per no tapar informació i poder esborrar per fer copies.
Utilitzar el material d'oficina més aconsellable per a garantir la perdurabilitat dels documents: paper permanent, clips de plàstic, cola de cel•lulosa, caixes de cartró neutre, fulles i caixes de formats normalitzats (DIN A4 o DIN A5), armari i contenidors metàl•lics.

Mobiliari


  • Arxivador/armari de carpetes penjants (carpetes penjants sobre dos barilles i amb visors, tan verticals com a horitzontals).
  • Planells o portaplànols, pels planells i el material gràfic, o d'altre que necessiti ser arxivat horitzontalment sense doblegar. També poden ser porta tubs tant de cartó com de plàstic.
  • Armari multicalaix
  • A l'arxiu definitiu sol ser de estanteries on caben bé les caixes, llibres i manuals d'oficina. També poden tenir armari sobre raïls o densos (multipliquen l'espai disponible)
  • I els armaris de seguretat.
Han d'estar fabricades amb materials ignífugs i impermeable, solen ser de ferro pintat amb pintures especials. Que les baldes es puguin regular a l'altura de les caixes o carpetes, i amb la profunditat adequada per al que contengui. Estaran agafades a la paret o a terra perquè no es puguin caure (menys les de raïls), no ha de tenir més de dos metres d'altura i l'última balda ha de ser-hi, com a mínim, alçada a 15 cm per evitar humitats.

Per Microfilm


Aquest consisteix a fotografiar els documents microfilmació, i així la mida dels documents es redueix considerablement. S'arxiva i s'amplia amb visors quan es vol veure o consultar. És el més utilitzat en els rotatius, biblioteques, etc. Però l'arxiu digital pràcticament ha absorbit aquest sistema.

Informàtics

La captació o registres de la informació, i el seu posterior emmagatzematge, mitjançant les bases de dades.

El material informàtic pot ser molt variable a les oficines, per temes de necessitat i d'inversió. Són els ordinadors, sistemes informàtics, fotocopiadores, impressores i a ser possible és més segur tenir un ordinador que faci de servidor, per descarregar els altres i per contenir els arxius.

A més dels antivirus i programes necessaris per al millor funcionament de l'empresa.

Actualment amb l'evolució de les noves tecnologies també solen tenir router per la connexió a internet, perquè en l'actualitat moltes gestions s'han de fer per internet.

Es poden tenir contractades empreses de manteniment informàtic i/o que guardin els nostres arxius informàtics.


La Temperatura idònia per al bon funcionament del servidor, seria de 21° a 23 °C. Pot funcionar ve a d'altres temperatures, però segons puja la temperatura pot fer que el sistema falli. I el nivell d'humitat idònia és del 45 al 50%.

Centre de processament de dades (CPD). És l'espai on es concentren els recursos necessaris per al processament de la informació d'una organització. On s'emmagatzemen els arxius digitals de les empreses. Estan ubicats en sales especials, que se solen anomenar, neveres (per la temperatura de 22,3 °C), a més de tenir grans mesures de seguretat. Ex. és fàcil que un banc tingui un.

2.5. El registre

Els registres es classifiquen en dos tipus:

Registres generals: Son las que tenen funcions de recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions per a un o varis òrgans administratius. Tot òrgan administratiu tindrà assignada una única oficina de registre general, sens perjudici que aquesta tingui tal caràcter per a varis òrgans administratius. Existeixen en els serveis centrals i en les delegacions, direccions o gerències, i en aquells grans centres administratius en els que es proveeixi de forma expressa.

Registres auxiliars: Son les que fan les mateixes funcions i per els mateixos òrgans administratius que la oficina de registre general, però estan situades en dependències diferents. De cada oficina de registre general podran dependre varies oficines de registre auxiliar.

Les oficines de registre auxiliar remetrà una còpia de la totalitat dels assentaments que practiquen a la corresponen oficina de registre general, sent aquesta última la que fa les funcions de constància i certificació en els suposats litigis, discrepàncies o dubtes sobre la recepció, remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions.

Les oficines de registre, tan de caràcter general com de caràcter auxiliar, desenvolupen les següents funcions:

·         Recepció de sol·licituds, escrits i comunicacions dirigits a qualsevol òrgan o entitat.

·         Expedició de rebuts de la presentació de sol·licitud, escrits i comunicacions.
·   Anotació dels assentaments de entrada i sortida de les sol·licitud, escrits i comunicacions. (En l’administració pública aquest punt està regulat a l’apartat 2 y 3 del article 38 de la llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu        comú)
·        Remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions a les persones, òrgans o unitats destinatàries. (En     l’administració pública aquest punt està regulat a l’apartat 2 del article 38 de la llei 30/1992, de 26   de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i Procediment Administratiu             comú)
·       L’expedició de còpies sellades dels documents originals que deurà aportar junt amb la sol·licitud,       escrit o comunicació així com el registre d’aquesta expedició.
·        Realització de cotejos i l’expedició de còpies compulsades de documents originals aportats.
·       Altres funcions que les pot atribuir de forma legal o reglamentaria.

Generalment cadascun dels registres de documents consta de dos seccions. En una es realitzen els assentaments dels documents, sol·licituds i escrits rebuts. En l’altre s’assentarà els emesos per altres òrgans així com els dirigits a particulars.

Les operacions a realitzar, amb caràcter general, son les següents:


1.   Sobre l’escrit s’estamparà el segell de registre corresponent, de recepció o sortida, així con la data i el número de registre que li correspongui. Ha de existir una sèrie per als rebuts i un altre per als emesos.
-  L’Assignació del número deu ser correlativa en la seva sèrie i respectar l’ordre de presentació o emissió.
-     L’estampació té que realitzar-se en el espai reservat per a tal fi o en la primera fulla de l’escrit, on no dificulti la lectura del seu contingut, podent ser substituïda per una impressió mecànica que reculli, com a mínim, la mateixa informació que el segell.
-       Els controls interns no poden produir nous estampillats de segell o impressió mecànica dels mateixos.

2.     En el cas de que l’escrit vagi acompanyat de còpia, s’estamparà sobre aquesta el segell, la data, i en cas de requeriment, la hora de presentació.
3.     En el cas que la còpia no s’acompanyi, sempre que es sol·liciti per l’interessat, s’emetrà certificació de la presentació.
4.  Posteriorment es realitzarà l’assentament registral, que, en el cas dels escrits rebuts, han de comprendre:

-          Data de presentació o de entrada, en el seu cas.
-          Unitat o òrgan de destí.
-          Epígraf expressiu en la seva naturalesa.
-          Descripció de l’assumpte.
-          Òrgan on va ser presentat.
-          Hora de presentació.
-          Forma de presentació.
-          Número de registre de recepció.

En el cas dels escrits emesos han de comprendre:

-          Data de sortida.
-          Interessat o òrgan de destí.
-          Epígraf expressiu de la seva naturalesa.
-          Descripció de l’assumpte.
-          Forma de sortida.
-          Número de registre de sortida.

Un cop realitzat l’assentament, es procedirà de la següent forma:

1.       Els escrits rebuts es remetran directament a les unitats que tinguin que tramitar-los. En el cas que no es pugui identificar es remetran al responsable de l’òrgan, del centre directiu al que estigui designat.

2.       Si estan dirigides a un òrgan aliè al registre, es remetrà dins de les 24 hores següents al seu òrgan de destí, acompanyats de la relació dels documents que s’envien.

3.       Els escrits emesos es cursaran als destinataris.

Les operacions a realitzar en el cas de emissió i recepció de documents per medis informàtics, amb caràcter general, es procedirà de la següent manera.

-     En el cas que es tracti de la emissió de documents, s’estendrà diligència expressiva del resultat de la emissió unida al escrit emès, i s’arxivarà en l’expedient.

-     En el cas que es tracti de que els interessats sol·licitin la realització de notificacions per aquest medi, junt al document de notificació, se si adjuntarà el rebut de recepció, que deurà se complimentat, rubricat i enviat en el termini de dos dies al registre de òrgan emissor per a la seva incorporació a l’expedient. Si transcorre aquest termini sense que l’interessat remeti dit rebut, es cursarà notificació per altres medis.