La recuperació de la informació es el
procés que permet obtenir, d’un fons documental, els documents adequats a una
determinada demanda d’informació per part d’un usuari. Aquest procés engloba el
conjunt d’accions referides a la identificació, selecció i accés als recursos d’informació
necessaris per resoldre el problema de l’usuari. Els Sistemes de Recuperació
d'Informació (SRI) són els
programes informàtics que permeten automatitzar totes les accions que
s'integren en el procés de la recuperació d’informació.
Els SRI funcionen coma gestors que processen
la informació per proveir respostes eficients i en temps real. El principal
objectiu del sistema de recuperació d’informació ha de ser obtenir els
documents més rellevants possibles en relació a una consulta particular. Els sistemes
de recuperació d’informació són, per tant, les eines que utilitza l’usuari per
cercar informació partint d’una necessitat d’informació.
La recuperació d’informació en línia és avuí
en día una eina imprescindible en la
societat de la informació en què vivim. Tots els sistemes de recuperacio d’informació
presenten unes característiques bàsiques similars.
Possibilitat
de navegació/cerca
La navegació, ens permet moure’ns per la
informació sense necessitat de conèiser la terminologia usada pel sistema en
qüestió, bé mitjançant llistats organitzats alfabèticament, o a través d’informació
disposada de forma sistemàtica.
La cerca, ens permet buscar mitjançant una
expressió de cerca, bé en un sol o en diversos camps alhora.
Ús
de llenguatge lliure/controlat
L’ús d’un llenguatge lliure (natural) o
controlat es refereix a la pràctica habitual en centres de documentació de seleccionar
els termes acceptats a l’hora de catalogar els documents. El centre elegeix una
entre les variants possibles per tal d’evitar confussions i els problemes que
origina l’existència de variants per a un mateix terme.
D’aquesta manera als catàlegs dels centres de
documentació és habitual la utilització d’una terminologia normalitzada
(llenguatges documentals), que serveixen als usuarios per coneixer els termes
que podem emprar per realitzar les seves cerques. Alguns dels més usats són les
classificacions, els encapçalaments de matèries i els tesaurus.
Cerca
senzilla i avançada
- Cerca senzilla: Permet buscar o bé en un únic camp, o en tots els camps simultàniament.
- Cerca avançada: Permet combinat diverses cerques senzilles mitjançant l’ús dels operadors.
Les entrades i sortides registrades a
la base de dades de l’empresa en la que implantarem el sistema d’informació té
que obtenir els resultats més adequats per resoldre una necessitat documental
dels seus membres.
Primer tenim que definir el que volem
buscar i els objectes de recerca amb un nivell de cobertura determinar, un tema, tipus d’informació, període de temps. S’escull
un marc d’acció on s’agafa bases de
dades específiques, es localitzen les eines documentals necessàries. Es
seguiran uns criteris de qualitat basats en la rapidesa de la resposta, en la accessibilitat
i en la satisfacció de les demandes d’informació que requereixi el col·lectiu d’usuaris
de l’organització.
Moltes mesures han sigut proposades
per avaluar el rendiment dels sistemes de recuperació d’informació. Les mesures
necessiten una col·lecció de documents i una consulta. A continuació seran
descrites algunes mesures comuns, les quals assumeixen que: cada document se
sap que es rellevant o no rellevant per una consulta particular. A la pràctica
por tenir diferents matisos de rellevància.
- Precisió: Es la fracció de documents recuperats que son rellevants per la necessitat de informació de l’usuari. Té en compte tots els documents recuperats.
- Exhaustivitat: Es la fracció de documents rellevants per a una consulta que foren recuperats.
- Proposició de la errada: Es la proporció de documents no rellevants que son recuperats, fora de tots els documents rellevants recuperats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada