A les empreses com a la resta d'institucions públiques, s'han de tenir en compte la privacitat i els drets d'autor. No estan protegits tots els documents, però si una immensa majoria i hem de ser conscients.
Els documents i arxius que es generen o reben a les institucions i empreses poden estar subjectes a drets d'autor. Aquests estan recollits en el Real Decret Legislatiu 1/1996, del 12 d'abril, on és aprovat la llei de propietat intel·lectual i la Llei 23/2006, del 7 de juliol.
Autor és "La persona natural que crea alguna obra literària, artística o científica". Aquesta Llei protegeix les creacions literàries, artístiques i també les científiques, però tot això també estan inclosos projectes, plànols, dissenys d'obres arquitectòniques i d'enginyeria, gràfics, mapes i programes d'ordinador. A més s'estableix una protecció especial sobre la base de dades.
Aquestes proteccions tenen una durada determinada, per norma general és tota la vida de l'autor a més de 70 anys després de la declaració de la seva mort.
Els drets sobre l'obra són morals (divulgació) i patrimonials (explotació) per l'efecte econòmic que produeixen.
El Copyright apareix duran el segle XVIII, però es pot considerar que el primer autor a reclamar els drets d'autor al món occidental va ser Antonio de Nebrija, creador de la Gramàtica Castellana i impulsor de la impremta a la Universitat de Salamanca a finals del segle XV. Més tard a l'Anglaterra del segle XVIII els llibreters demanaven controlar a perpetuïtat la còpia dels llibres que havien adquirit dels autors, i que només ells poguessin copiar-los. La Reina Ana amb el parlament anglès van aprovar la primera norma sobre el copyright de la història, on es donaven una validesa d'anys als autors de les obres.
A Franca el 1777, Pierre-Agustin de Beaumarchais funda la primera organització per promoure el reconeixement dels drets d'autor, però fins a la finalització de la Revolució francesa no s'aprova la primera llei "Loi du droit s'auteur" (llei del dret d'autor) el 1791.
La definició del Copyright és el dret exclusiu d'un autor o editor per explotar una obra literària, científica o artística durant cert temps.
El Copyleft (sense dret de còpia o sense drets d'autor) consisteix en l'exercici del dret d'autor amb l'objectiu de permetre la lliure distribució de còpies i versions modificades d'una obra o treball, exigint que els mateixos drets s'apliquin a la modificació.
Aquest sorgeix a les comunitats de software lliure com un joc de paraules en relació al Copyright, amb un altre sentit (Deixar copiar). La llicència lliure és Copyleft quan, a més d'atorgar permisos d'ús, copia, modificació i redistribució de l'obra protegida, conte una clàusula que disposa d'una llicència similar o compatible a les còpies i obres derivades.
Es pretén oferir a l'autor la possibilitat d'alliberar una obra, escollint una llicència lliure que permetrà la seva utilització, copia, modificació i redistribució, al mateix temps es garanteix que es preservin aquestes llibertats a qualsevol receptor d'una còpia, o versió derivada.
Richard Stallman en 1984 va ser el precursor del copileft quan fa la seva llicència de drets d'autor (la llicencia Publica General de GNU) per impedir judicialment que es puguin apropiar en un futur de part d'ell als drets d'autor. Però la primera llicència reconeguda com a Copyleft, serà posterior, amb noves llicències inspirades en aquesta primera, gràcies a la difusió del software lliure. El terme Copyleft és recollit per primer cop l'any 2006 a una sentència judicial.
Creative Commons (CC " Comunes Creativos") es destaca per estar al capdavant del moviment Copyleft, que té com a objectiu donar suport a construir un domini públic més ric proporcionant una alternativa a "tots els drets reservats" del copyright.
El Creative Commons és una organització amb seu central a California. Aquesta permet usar i compartir tant la creativitat com el coneixement amb instruments jurídics de caràcter gratuït. Aquestes ofereixen a l'autor d'una obra atorgar permisos públics en general, de forma simple i estandarditzada. Això permet a l'autor canviar fàcilment els terminis i condicions de dret d'autor, des de "tots els drets reservats" a "alguns drets reservats".
Aquestes llicències no reemplacen als drets d'autor, sinó que els dona suport per permetre modificar els terminis i condicions de llicència de la seva obra de manera senzilla.
El 2008, hi havia una estimació de Creative Commons de 130 milions; a finals del 2015 hi havia més de 1.100 milions de llicències a tot el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada