L’accés als arxius i els documents te que ser regulat
per part de les organitzacions tant en les es refereix al accés físic als
locals i equips com l’accés intel·lectual, al contingut dels arxius, en relació
als membres de la pròpia organització com les persones alienes a aquesta.
La majoria dels sistemes d’arxius moderns, permeten assignar
permisos (o drets d’accés) als arxius per determinats usuaris i grups d’usuaris.
D’aquesta manera, es por restringir o permetre l’accés a un determinat usuari a
un arxiu per la seva visualització de contingut, modificació i/o execució (en
cas d’un arxiu executable).
Delimitar l’accés te com a finalitat la integritat dels
documents i evitar les fugues d’informació. En molts cassos es custodien dades
personals, com implicacions legals, o informació comercial o tècnica (de patentes
per exemple) de importància estratègica i econòmica vital per les empreses.
Un control adequat repercutirà a més a més en una millor
operativitat del sistema, evitant retards en la tramitació, pèrdues de
documents, duplicats innecessaris i mantenint un flux informatiu eficient.
El dret d’accés dels ciutadans a la documentació
oficial apareix recollit, per primer cop en Dret positiu, en una Reial
Ordenança Sueca, relativa a la llibertat de premsa, en 1766. En aquests moments
l’accés als arxius de la administració pública es veu com un dret inalienable dels ciutadans que garanteix
la transparència de la gestió de les administracions i la legalitat dels seus
actes.
Aquest dret està regulat, a la Web de Archiveros Españoles de la Función Pública (AEFP) surt el conjunt de lleis, normatives i altres disposicions que ho regulen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada